Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
Els Alier i els Borrull. Xarxes, lones i mocadors
Pere Alier i Vidal La Ilustració Catalana , 1911 Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’installaren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das Cerdanya Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família A la tercera generació hi ha un Francesc Alier, possiblement un cabaler, que deixà la casa del pare i es dedicà al comerç de merceria i de teixits Primer a la mateixa Cerdanya i…
Sant Bartomeu de la Quadra
Llogaret
Llogaret (156 m alt.) del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al segle XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al segle XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al segle XVI però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del segle XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939
Aubinyà
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a l’esquerra de la Valira a 1 176 m d’altitud i a uns 300 m damunt el riu, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l’establiment de conreus.
Costa amunt, a 1 258 m d’altitud, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la llegenda de la dama blanca
Lilla

Lilla
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat a 483 m alt., al vessant occidental de la serra de Miramar (784 m alt.), sota el coll de Lilla (570 m alt.), dit el coll vell de Lilla, límit amb l’Alt Camp, per on passa l’antiga carretera de Valls a Montblanc.
La nova passa la carena 1 km al nord-est, per l’anomenat coll nou de Lilla 590 m alt L’església parroquial és dedicada a sant Joan Al s XIX formà un municipi independent
Camarasa
Vista aèria de Camarasa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, al Marquesat.
Situació i presentació El municipi de Camarasa, de 155,09 km 2 d’extensió, limita amb els termes d’Àger, a l’W i al N, Vilanova de Meià, al N, Alòs de Balaguer i Cubells, a l’E, la Sentiu de Sió, Balaguer i Os de Balaguer enclavament de Gerb, al S, i amb les Avellanes i Santalinya a l’W Al N del territori principal del municipi hi ha l’enclavament de Rúbies, entre els municipis de Vilanova de Meià E i d’Àger W, mentre que per tramuntana confronta amb Llimiana, del Pallars Jussà El terme de Camarasa és situat a la zona de contacte entre la Depressió Central i els Prepirineus Constitueix el…
Ribes de Freser
Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (vall de Toses) i el Segadell (vall de Pardines).
Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant…
Sarral
Sarral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Situat al sector nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, tenia 35,03 km 2 El municipi actual limita amb els termes de Forès, Rocafort de Queralt i Conesa al N, les Piles al NE, Pontils a l’E, el Pont d’Armentera i Cabra del Camp aquests dos, de l’Alt Camp al SE, Barberà de la Conca al S i SW i Solivella a l’W El terme actual s’estén per la serra que separa la conca del riu d’Anguera de la del Gaià entre el coll de Deogràcies al N i els vessants septentrionals de la serra del Cogulló al S i pels vessants meridionals de la serra de Forès Aquesta serra, juntament…
Peramola
Peramola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…
Sant Iscle de les Feixes

L’església de Sant Iscle de les Feixes, restaurada entre el 1995 i el 1999 per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.
L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona
Santa Cecília de Riutort
Llogaret
Llogaret del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà), centrat en l’antiga església parroquial, romànica, aturonada a 867 m alt., a la dreta del Llobregat, poc abans de la confluència amb el riu Tort, on hi ha l’estació de Riutort i Gavarrós de l’antic ferrocarril de Manresa a Castellar de N’Hug.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina