Resultats de la cerca

Fou canonge a Cadis i a Sevilla, i redactor de ‘Semanario patriótico’ Durant la invasió francesa anà a la Gran Bretanya, on es convertí al protestantisme, fundà la revista ‘El Español’ 1810-14 i collaborà en la premsa anglesa La seva obra poètica evolucionà des del neoclassicisme de l’escola sevillana — Corila 1796, Los placeres del entusiasmo, etc— fins al Romanticisme dels darrers anys — Una tormenta nocturna en alta mar 1829— En anglès és autor, entre altres obres, de Letters from Spain 1822 i del famós sonet Mysterious night

Cap del partit liberal, intervingué en el reconeixement de la independència de Romania 1878 El 1881 participà en l’enderrocament del govern i formà part d’un govern autoritari El 1888 es retirà pressionat per l’oposició

Fou un dels principals virtuosos del seu temps en l’ús de les dobles cordes i del procediment anomenat scordatura Actuà a les corts d’Olmütz, de Salzburg i de Baviera Escriví sonates per a violí sol o amb clavecí, set partite per a tres instruments de corda, titulades Harmonia artificiosa-ariosa, dues òperes i música d’església

Estudià a Oxford Publicà Collected Poems 1958, que aconseguí un èxit extraordinari, i Summoned by Bells ‘Cridat per les campanes’, 1960, mena d’autobiografia en vers El 1972 fou nomenat Poet Laureate Els seus darrers llibres foren Church Poems ‘Poemes d’església’, 1981 i Uncollected Poems 1982

Militar francès Féu la campanya d’Egipte amb Napoleó I, i fou nomenat mariscal l’any 1804, i comandant de la cavalleria de la guàrdia l’any següent Participà en les campanyes d’Espanya i Rússia, on tingué un paper important Morí la vetlla de la batalla de Lützen 1813, quan era comandant en cap de la cavalleria imperial

Menà una vida d’intrigues entre l’aristocràcia i els prelats La seva poesia, burlesca, satírica i continuadora de la tradició realista toscana, inicià un gènere propi anomenat bernesc els sonetti i capitoli recollits a Rime giccose després del 1537 presenten, amb una temàtica oposada a la petrarquista, una imitació paròdica de la terza rima de Dante Refeu l' Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo Rifacimento dell’Orlando innamorato , 1541 per tal d’eliminar-ne els llombardismes i posar-lo al nivell de la llengua toscana, de més tradició literària Conreà, també, el teatre Il mogliazzo…

Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes Montevideanos 1959,…

Hagué d’abandonar el país després de la gran desfeta soferta al pont de Mohi, sobre el riu Sajó 1241, lluitant contra els mongols conduïts per Bātū, els quals ocuparen Hongria fins a la primavera següent Per a l’obra de reconstrucció del país, assentà colons estrangers, entre els quals els comans La rebellió del seu fill Esteve el constrenyé a condescendir amb els grans senyors i tornà a publicar 1267, amb nous privilegis, la Butlla d’Or del 1222 Era germà de Violant d’Hongria

Les seves colleccions de caricatures, recollides en volums des del 1913, en fan el millor continuador de la tradició anglesa en aquest art Entre els seus llibres destaquen A Christmas Garland 1912, els assaigs a The Works of Max Beerbohm 1896 i la novella Seven Men 1920, etc

Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869