Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Servi i mancipia
Gerret amb nansa, ciutadella de Roses, segle VI MASPG / RM Què eren Esclaus, responen sense dubtes PD King i Pierre Bonnassie Pagesos dependents o serfs, diuen Abilio Barbero i Marcelo Vigil L’explicació de J Durliat, des de l’òptica fiscalista, és més sofisticada mancipium era sinònim de pagès propietari o arrendatari, mentre que servus , quan s’aplicava a un domèstic, podia correspondre a un esclau, però quan s’aplicava a un conreador designava una categoria de pagesos jurídicament lliures però econòmicament obligats respecte d’un senyor o de l’Estat per exemple, a fer front a l’impost amb…
valleta de l’Escaleta
Vall de la Ribagorça (Benasc), que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs, entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2 710 m).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta
Castell de Vernet
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn la vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector NW del massís de Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i de Sethomes, fins a prop de Vernet.
Una bona part del terme és boscada bosc i casa forestal de Merialles al fons de la vall hi ha els conreus principalment pomeres Hi ha estat tradicional la indústria cistellera vímet El poble 52 h agl 1982 725 m alt és sota el monestir del Canigó al qual pertangué la jurisdicció senyorial, a la dreta del riu de Cadí Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent l’estàtua jacent desaparegué, conservat entre dues tombes
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
vall de Remunyé
Vall de la Ribagorça, dins el municipi de Benasc que aflueix, per la dreta, a l’Éssera, aigua avall de l’hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al N, i les muntanyes d’Aigües Passes (pic de Remunyé, 2 874 m).
A mitja vall hi ha l' estany de Remunyé , a 2 700 m alt
puny
Transports
Cadascun dels angles d’una vela, als quals hom dóna diversos noms, segons llur posició a la vela (punys alts, punys baixos), segons la verga a la qual són fermats (puny de pena, puny de pic, puny de boca), segons el cap que el lliga (puny d’escota), etc.
riera de Sant Andreu
Riera
Riera que neix entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec.
aparell de pollacra
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos arbres de dues peces, encreuats i sense cofes, en què, a més, el pal mascle de l’arbre major (que és el de popa) duu sempre una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica.
L’aparell de pollacra no pot portar mai cap vela escandalosa
Energia 2017
Tecnologia energètica
Energies renovables L’evolució de la potència elèctrica installada al món dona una idea precisa de l’evolució del preu de l’energia elèctrica que, en l’actualitat, està assolint cada font d’energia per a generar electricitat Per primera vegada en la història, durant l’any 2016, l’energia solar sumant la tecnologia fotovoltaica amb la termosolar va ser la font energètica líder, amb 72 GW, seguida per l’eòlica, amb 53 GW, el carbó amb 52 GW, el gas natural amb 41 GW i la hidro-elèctrica amb 31 GW En el rànquing, no hi van aparèixer fonts energètiques clàssiques, com la nuclear o el petroli,…
El massís del Canigó com a exemple de la geologia herciniana
El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…