Resultats de la cerca

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que…

Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual q m en un punt del buit de vector de posició r era H = q m /4πμ o r / r 3 , on μ o és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r la força exercida sobre una altra massa magnètica q' m era aleshores F = q' m H Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però illustra el fet que el camp magnetoestàtic és conservatiu, i que…

Fundada al s XIII, a redós d’un castell i d’un monestir de cistercencs, és coneguda sobretot per la batalla de Mühlberg , en què s’enfrontaren les tropes de l’emperador Carles V i les de la Lliga d’Esmalcalda 24 d’abril de 1547 Els exèrcits imperials, juntament amb els del futur Ferran I, de Maurici de Saxònia i de Joan de Brandenburg, havien atacat l’elector de Saxònia, Joan, un dels caps de la Lliga d’Esmalcalda, en el seu propi territori aquest reculà fins a Mühlberg, on fou vençut per sorpresa per les forces de Carles V intentà de retirar-se, però les seves…

Documentat entre el 1450 que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal i el 1471 Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa, l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II El seu estil, afí al de BBermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica Hom li atribueix els cartons per als tapissos de…

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’antipapa Fèlix…

Estudià a Itàlia, on sembla que fou deixeble de Miquel Àngel En tornar-ne, el 1520, es donà a conèixer com a pintor a la Capella Reial de Granada Retaule de Santa Creu, 1521 És autor també del Retaule de Santa Maria d’Úbeda La seva obra pictòrica el situa en la línia del primer manierisme Com a arquitecte, l’únic edifici que hom li atribueix amb seguretat és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada el començà el 1527, exemplar únic del Renaixement romà a la península Ibèrica, que deixà inacabat El seu fill, Luis Machuca — 1570, també arquitecte, després de la mort del seu…

Fill quart d’Hug i de Beatriu de Ribelles, heretà el patrimoni familiar per mort dels dos germans Ponç V i Hug IV i pel fet d’ésser clergue el tercer Cavaller, serví el rei Martí a Sicília i fou conseller reial i camarlenc Acompanyà Martí el Jove a Sardenya 1408 i fou testimoni del seu testament Habità amb preferència als seus feus de Sicília A Sardenya tenia Sanluri i Decimo, en domini poc efectiu Fou conseller de la reina Blanca, vídua de Martí I de Sicília, i camarlenc de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual acompanyà a Perpinyà 1415 Deixà les possessions de Catalunya al seu…

Militar francès que lluità a Flandes contra els francesos durant la guerra de la lliga d’Augsburg, i a favor de Felip V de Castella contra els aliats a Ramillies, Oudenaarde i Malplaquet 1709 en la guerra de Successió Prengué part en el setge de Barcelona amb el grau de coronel i penetrà a la ciutat pel baluard de llevant l’11 de setembre de 1714 Participà en la presa de Mallorca 1715 i de Sardenya 1718 i, més tard, en la d’Orà i en la batalla de Bitonto 1734, que assegurà la corona de les Dues Sicílies per a Carles de Borbó, fill de Felip V Fou recompensat amb el…

La construcció inicial fou una església visigòtica dels segles V-VII, bastida a la vora de la Via Augusta al seu pas per Martorell Era de planta rectangular i capçalera tripartida amb un absis de ferradura Al sud de l’edifici, un vestíbul de caràcter funerari amb tombes datades entre els segles V-VIII s'estenen vers l’exterior d’aquest espai Al segle XII, hom hi construí una església romànica reaprofitant part de les estructures precedents Aquesta església, que fou objecte de diverses intervencions posteriors, pervisqué fins el segle XIX Fou excavada a partir del…

Vida Nascut en una família de parla sueca, fou batejat com a Johan Julius Christian, però en el seu període d’estudiant a Berlín adoptà la forma francesa del primer nom El seu pare morí quan ell tenia dos anys, i Jean i els seus germans tots els quals mostraren bones aptituds per a la música foren educats per la mare i una àvia Feu els estudis a la primera escola on s’ensenyà la llengua finesa, que aprengué durant l’adolescència S’inicià en la composició a deu anys, i el 1879 començà a estudiar violí de manera sistemàtica amb Gustav Levander Abans d’ingressar a la universitat escriví…