Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
ASEA
Societat multinacional sueca, dedicada a l’electrònica i a la fabricació de béns d’equip industrials.
És la tercera empresa del seu país per les seves vendes 3939 milions de dòlars i 56660 treballadors A Catalunya té ASEA, amb domicili a Sant Quirze del Vallès, successora de Construccions Elèctriques de Sabadell, on fabrica motors elèctrics i robots industrials, entre altres productes de la casa matriu Ha estat el primer fabricant de robots a l’Estat espanyol L’any 1983 tenia 546 treballadors i facturà per valor de 4000 milions de pessetes
Lo procés de les olives
Literatura catalana
Debat literari iniciat el 1495 o el 1496 entre Bernat Fenollar i Joan Moreno sobre el tema de les aptituds sexuals dels homes vells.
D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per “lo síndic del comú dels peixcadors”, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement més de 1000 versos En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent
,
fruita

Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
geoconservació
Geologia
Gestió planificada destinada a la conservació i protecció del patrimoni geològic.
Per patrimoni geològic s’entén el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els processos que l’han modelada Els testimonis d’aquests processos són les roques, les seves estructures i la seva disposició en el medi natural, la conservació dels quals és important per a assegurar-ne el futur ús com a recurs científic i cultural
metodologia
Filosofia
Part de la lògica que té per objecte l’estudi a posteriori dels mètodes.
Kant oposà la metodologia al conjunt de la lògica en dividir, d’una banda, l’estètica i la lògica transcendentals, les quals tenen per objecte analitzar el valor dels materials amb els quals hom coneix per tal de determinar els usos que li són propis i els que no, i de l’altra, la metodologia transcendental, que té per objecte escollir, entre els diversos usos que en poden ésser fets, aquell que satisfaci millor les necessitats intellectuals
integral de línia
Matemàtiques
Integral definida sobre al llarg d’una corba C a l’espai.
Donada una corba C a l’espai, parametritzada per l’assignació t ∈ a,b → r t = x t , y t , z t , i una funció vectorial f definida i fitada sobre la corba C , f C ⊂ℝ 2 →ℝ 3 , definida per l’assignació r → f r = f 1 r , f 2 r , f 3 r , la integral de línia és valor donat per la integral quan aquesta existeix Hom l’anomena integral de f al llarg de C
accés múltiple per divisió de temps
Electrònica i informàtica
Mètode de multiplexatge en el qual es van intercalant mostres temporals de diferents fonts sobre un mateix medi de comunicacions.
Cal un mostrejador que de forma síncrona vagi explorant cada font dins d’una ranura de temps a fi d’inserir-hi el valor mostrejat i digitalitzat de la font en aquest moment El seu funcionament és cíclic quan s’han acabat d’explorar totes les fonts es torna a començar per la primera Cada cert temps s’hi afegeixen informacions addicionals útils per al control i la recepció de la trama que formen les diferents mostres multiplexades
STI-90
Física
Escala de temperatures establerta pel Comitè Internacional de Pesos i Mesures l’any 1990.
La nova escala modifica lleugerament alguns valors, com ara el punt d’ebullició de l’aigua, que passa a ésser de 99,975° C La variació a temperatura ambient, respecte a l’escala habitual, només serà de millèssimes de grau a partir de 700° C serà d’unes dècimes i per damunt dels 2 500° C la diferència serà de més d’un grau L’escala té sobretot valor en els experiments que requereixen una gran exactitud de mesura
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent
terpè
Química
Denominació genèrica dels hidrocarburs de fórmula general (C5H8)n, que ocorren en la majoria d’olis essencials i d’oleoresines i que poden ésser considerats com a oligòmers o polímers de l’isoprè.
Poden ésser de cadena oberta o cíclics i, en aquest darrer cas, poden cobrir una gran varietat d’estructures Hom acostuma a classificar-los en hemiterpens C 5 H 8 , monoterpens C 1 0H 1 6, sesquiterpens C 1 5H 2 4, diterpens C 2 0H 3 2, triterpens C 3 0H 4 8, tetraterpens C 4 0H 6 4 i politerpens C 5 H 8 n , en els quals el valor de n és gran
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina