Resultats de la cerca

Graduat el 1949 per l’Escola d’Oslo d’arquitectura, fou professor d’aquesta universitat de 1971 a 1995 La seva obra, fortament vinculada al paisatge nòrdic, esdevé una reflexió sobre el temps i la natura, tot cercant la intemporalitat, evitant la nostàlgia del passat Això es mostra a través de l’ús que fa dels materials, de la tecnologia i de la geometria Realitzà els pavellons per a l’Exposició Universal de Brusselles 1958 i per a la Biennal de Venècia 1962, pels quals fou premiat A Noruega construí el museu de Hamar 1968-88, en un entorn històric, el museu de les Glaceres, a Fjaerland 1991…

Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya  des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte  al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…

Jugador del Reial Club de Tennis de Barcelona, debutà com a professional el 1995 Fou campió d’Espanya 1996 i en sis ocasions campió de la Copa del Rei 1996, 1997, 1998, 2000, 2005, 2008 Fou campió d’un torneig de Grand Slam, Roland Garros 1998 i dues vegades finalista Obert d’Austràlia 1997, contra Pete Sampras, i Tennis Masters Cup 1998, contra Àlex Corretja Guanyà tres torneigs de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Masters Series Montecarlo 1998, Cincinnati 2002 i Roma 2004, tres torneigs de l’ATP World Tour 500 series Acapulco 2002, 2004 i Barcelona 2003, i tretze torneigs de l’…

Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual era exclosa…

De família d’origen italià, a finals dels anys setanta anà a Nova York, on estudià dansa i coreografia, i els primers anys vuitanta inicià una intensa carrera com a cantant, ballarina i actriu, que aviat la convertí en una celebritat del món de l’espectacle Considerada la cantant més famosa de la història del pop, ha basat el seu èxit en una combinació de soul ,  rock i  disco-sound, una innegable presència escènica reforçada també per una actitud provocadora i una posada en escena acurada i espectacular Fins els anys vuitanta, cap dona no havia tingut mai tant d’èxit ni havia aconseguit unes…

Graduat en enginyeria de mines el 1895, des del 1914 es dedicà a organitzar tasques humanitàries, entre les quals la distribució d’aliments a Europa en la postguerra Secretari del departament de comerç 1921, com a president de la comissió hidrogràfica del Colorado hi féu construir la presa 1930-36 que des del 1947 duu el seu nom Afiliat al partit republicà, el 1928 guanyà les eleccions a la presidència dels EUA Davant de la depressió del 1929, el seu liberalisme l’impedí aprovar la intervenció estatal per a mitigar les conseqüències de la crisi Derrotat per FDRoosevelt el 1932, es mantingué,…

Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…

Vida i obra Debutà a cinc anys, i aviat destacà dins el grup Jackson Five, on actuava en companyia dels seus germans Dotat d’una veu d’una gran extensió i acompanyant les seves actuacions amb espectaculars balls, passes de mim, voltes i positures de gran teatralitat dins d’uns no menys espectaculars escenaris, esdevingué, els anys vuitanta, una de les figures mundials de la música jove Amb Diana Ross protagonitzà una versió d’ El Mag d’Oz , on conegué el músic i productor Quincy Jones, que el convertí en l’artista més important de la música pop dels anys vuitanta L’any 1982 aconseguí una gran…

Neboda de Salvador Allende Gossens , estudià periodisme i s’inicià com a escriptora amb les obres teatrals El embajador 1971, La balada del medio pelo 1973 i Los siete espejos 1974 Arran del cop d’estat de 1973, s’exilià i s’establí a Veneçuela, on visqué fins el 1988, que passà a residir als Estats Units El 2003 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva primera novella,  La casa de los espíritus  1982, es convertí en poc temps en un èxit internacional i el 1993 el realitzador danès Bille August en dirigí una versió cinematogràfica Posteriorment ha publicat en el mateix gènere De amor y…

Als 4 anys d’edat ingressà en una escola islàmica de Qom i fou deixeble de l’aiatollà  Khomeynî , del qual esdevingué un fidel seguidor en el moviment islamista d’oposició clandestina a la monarquia Pahlawi Durant l’exili de Khomeynî 1964-78 fou un dels dirigents que el representaren a l’Iran, i per aquest motiu fou empresonat diverses vegades Instaurat el règim islàmic 1979, fou president del Majlis Parlament en 1980-89, i en 1988-89, cap de les forces armades, càrrec des del qual, amb l’aprovació de Khomeynî, promogué els acords de pau amb l’Iraq després de la mort de Khomeynî, fou elegit…