Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
la Mosquera
Nucli
Un dels nuclis urbans d’Encamp (Andorra), conurbat amb el de Tremat, a l’esquerra de la Valira, a 1 261 m alt, a la carretera del Pas de la Casa.
És, de fet, el centre de la parròquia i ha tingut un fort creixement des de mitjan s XX Té un barri residencial anomenat Bellavista d’Encamp
Bixessarri
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1180 m d’altitud, damunt un dipòsit glaciofluvial, al marge esquerre del riu d’Aós (o riu de Bixessarri
).
És esmentat ja el 1176
pla de l’Estany
Aiguamoll
Mollera de la capçalera del riu d’Arinsal (Andorra), al peu del pic del pla de l’Estany (2 851 m), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
estany de l’Illa
Estany
Estany situat a 2 385 m d’alt, amb dos illots característics, a la capçalera del riu Madriu, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), al vessant meridional del pic de Pessons.
És aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica
coma de Llops
Coma
Coma del terme d’Encamp (Andorra), que aflueix al riu d’Ensagens per l’esquerra; davalla del pic de Llops
(2 858 m), a l’W de la cresta de Pessons.
pic Maià
Cim
Cim (2 640 m) de la línia de crestes que separa les conques de la Valira i de l’Arieja, a Andorra, termenal de les parròquies d’Encamp i de Canillo.
Al seu vessant oriental hi ha pistes d’esquí de l’estació del Pas de la Casa
Ribús
Coma
Coma d’Andorra, dins el terme d’Encamp, al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, en la qual s’obre la portella de Ribús
.
Centra la zona l' estany de Ribús , l’emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya terme de Lles i aflueix, per l’esquerra, a la vall Civera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
Santa Agnès de la Farrera dels Llops (Anserall)
Art romànic
Situació Interior de l’absis d’aquesta antiga església ECSA - M Anglada Aquesta església es troba a 1 200 m d’altitud, al vessant de tramuntana de les aigües que donen al barranc de Civís La capella està totalment aïllada, a uns 700 m del casal de la Farrera dels Llops Mapa 34-10215 Situació 31TCG722978 Per arribar a l’indret, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada al castell de la Farrera dels Llops MAB Història Gairebé no hi ha notícies històriques sobre aquesta església El lloc de Farrera, citat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era possessió de la…
Sant Martí de la Cortinada (Ordino)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat meridional, situada al fons de la vall, damunt una terrassa fluvial, lleugerament apartada del poble J Vigué L’església del poble de la Cortinada, a la parròquia d’Ordino, és situada a la part de tramuntana del poble, gairebé a la sortida Hom hi arriba des de la carretera general, que va d’Andorra la Vella al Serrat Situació x 1°31′00” — y 42° 34′00” XLM Història L’església de Sant Martí de la Cortinada ha sofert múltiples modificacions Inicialment, però, era romànica Les seves pintures foren datades per Pere Canturri al final del segle XII…