Resultats de la cerca
Es mostren 2117 resultats
Bolulla
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Tàrbena, en un terreny accidentat pels contraforts de les serres de l’Oro i de la Xortà i drenat pel riu de Bolulla
, que neix en aquesta darrera serra, afluent, per la dreta, del riu d’Algar.
La major part de la superfície municipal és coberta per boscs de pins i d’alzines i extenses àrees de matolls L’agricultura és gairebé tota de secà el regadiu produeix hortalisses Els conreus més estesos són els cereals i els garrofers, seguits dels d’ametllers i d’oliveres Predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina és en decadència El poble 328 h agl 2006, bolullers 214 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és d’origen islàmic Lloc de moriscs, era habitat per 32 famílies el 1602 Pertangué a la mitra de València El 1574 formava la baronia de Bolulla…
Benimuslem

Municipi
Municipi de la Ribera Alta, sobre la plana al·luvial, a l’esquerra del riu Xúquer.
El terme és pla, ocupat pel regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer el conreu principal és el de tarongers 297 ha, seguit de les hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades en un 79% pels propietaris i en un 17% per arrendataris La població augmentà en un 62% del 1900 al 1960 des d’aleshores té tendència a minvar El poble 588 h agl 2006, benimuslers 23 m alt era una antiga alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 37 famílies Pertangué als Castellví des del s XIV Fou després centre de la baronia de Benimuslem L’església…
castell de Mataplana
castell de Mataplana La capella de Sant Joan de Mataplana
© Fototeca.cat
Història
Antiga residència de la família Mataplana
.
Situada en un petit puig de la vall de l’Espluga, del municipi de Gombrèn Ripollès, quasi del tot desapareguda només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana , del s XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana , prop de l’antic castell Fou el centre de la baronia de MataplanaLes excavacions dutes a terme a partir del 1986 van demostrar que la fortificació senyorial fou bastida al s XIII damunt les restes d’un castell del primer terç del s XI El complex, de planta rectangular i d’uns 550 m 2 de superfície, era format per una gran torre rectangular, a la qual s’…
Antoni Riquer
Història del dret
Jurista.
Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d’Albatàrrec, cap important…
Pere de Fenollet i de Narbona
Història
Quart vescomte d’Illa (Pere VIII de Fenollet) i cinquè de Canet i baró de Castellnou.
Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a la seva neboda filla de cosina germana…
Castell de la Rua (Abella de la Conca)
Art romànic
Enquadrat dins del comtat d’Urgell, a la darreria del segle X el castell de la Rua “ ipsum castrum que vocant Rua ” havia estat venut pel comte Borrell a Gisbald, el qual el cedí l’any 997 a un tal Arnau i a la seva muller Ermengarda L’any 1022 l’arxilevita Arnau vengué el castell —que el document anomena de Petra Rua —, juntament amb l’alou del Brull i l’església de Sant Andreu, al bisbe Ermengol de la Seu pel preu de 1 000 sous Entre el 1036 i el 1040 Guillem, fill d’Adelaida, jurà fidelitat al bisbe Eribau i a la canònica de Santa Maria de la Seu pel castell de la Rua Petrarua Des del…
Recerques del Museu d’Alcoi
Historiografia catalana
Revista publicada a Alcoi, amb periodicitat anual, fundada el 1992.
Fins l’any 2001 núm 9 no ha tingut direcció ni consell de redacció formalment reconeguts L’edició, en gran format, és a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, amb un ajut de la Caja de Ahorros del Mediterráneo Se n’han publicat nou exemplars, amb articles sobre arqueologia prehistòrica, ibèrica, clàssica i medieval, etnografia, museologia i restauració, preferentment sobre l’àmbit de les comarques centremeridionals valencianes Destaquen els estudis on es recullen els resultats d’excavacions de diversos jaciments de la regió, especialment la Serreta Alcoi-Cocentaina-Penàguila, cova Beneito Muro de l’…
Pere Sanxo i Olives
Cristianisme
Monjo benedictí, fundador i abat.
Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se…
Dalmau de Castellnou
Història
Senyor de Sureda (1268-99).
Era fill del vescomte de Castellnou Guillem V El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues Senyor en part de Salses i senyor de Sureda, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca De la seva muller Estella, filla de Pere Paüc, de Perpinyà —la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials—, tingué dos…
Bernat Gilabert de Cruïlles i de Cabrera
Història
Baró de Cruïlles, de Peratallada i de Pego, fill i hereu de Bernat Gilabert (I) de Cruïlles i de Cervelló, a qui succeí el 1448.
El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471 A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina