Resultats de la cerca
Es mostren 10641 resultats
Émile Vuillermoz
Música
Crític i musicòleg francès, deixeble de G.Fauré al conservatori de París.
És autor dels llibres Musiques d’aujourd’hui 1923, La musique dans le ballet moderne 1943, La Symphonie 1949, Histoire de la musique 1950, Claude Debussy 1957 i Gabriel Fauré 1960 Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, especialment a Mercure Musical i Revue Musicale
Albert Demangeon
Geografia
Geògraf francès, professor a les universitats de Lilla i de París.
És un dels grans representants de l’escola geogràfica francesa i es distingí pels seus estudis sobre l’hàbitat i el poblament rural Entre altres obres, cal esmentar la tesi doctoral sobre la regió picarda 1905, l' Empire Britannique 1923 i La France économique et humaine 1946-48
Jacques Maritain
Filosofia
Filòsof francès.
Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme 1906 sota la influència de Léon Bloy Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques De les seves nombroses obres, algunes de les quals tingueren repercussió en el catolicisme…
Joseph Bédier
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Professor a Friburg Suïssa el 1889 i al Collège de France, a París, des del 1903 Refutà la teoria romàntica de l’origen de les epopeies i en construí una altra, fundada en l’individualisme de la creació artística Segons ell, el naixement de l’epopeia francesa fou determinat bàsicament pels contactes de clergues i joglars a través dels monestirs, principalment en les rutes dels grans pelegrinatges Reaccionà contra el mètode d’editar antics texts usat fins al seu temps Són bàsics en aquest aspecte els estudis La tradition manuscrite du Lai de l’Ombre 1928 i De l’édition princeps de…
Luc Ferrari
Música
Compositor francès.
Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit…
Jean-Baptiste Sébastien Bréval
Música
Compositor i violoncel·lista francès.
Alumne de JB Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814 Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època Entre el 1775 i el 1783 escriví…
Yan-Pascal Tortelier
Música
Violinista i director d’orquestra francès.
Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l…
Pascal Rogé
Música
Pianista francès.
Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a…
Louis Henry
Demografia
Demògraf francès.
Tingué un importantíssim paper en l’aprofundiment i el desenvolupament de mètodes utilitzats en l’anàlisi demogràfica Membre de l’Institut National d’Études Démographiques INED de París, donà preferència als estudis relacionats amb la fecunditat a partir de dades estadístiques establertes en el cens A aquesta primera època pertany el seu llibre Fecondité des mariages 1953, en el qual introdueix la noció de probabilitat d’ampliació Atent a les limitacions pròpies de les estadístiques oficials, trobà en els llibres de registre parroquials la documentació escrita que permeté obrir…
Lluís Felip I de França
Història
Rei de França (1830-48).
Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina