Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre…

Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona d’ençà del…

Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha  Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot,  L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas…

Advocat, fou membre del partit conservador, regidor en diverses ocasions de l’Ajuntament de Tarragona i president de la Diputació de Tarragona Collaborà al Diari de Barcelona  i fundà i dirigí El Tarraconense  1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví poesies de tema amorós, popularitzants i humorístiques, recollides a Los trobadors nous i Los trobadors moderns Collaborà al Calendari Català i el 1866 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona En castellà publicà Cantos poéticos 1851 i obres teatrals sobre la història de Catalunya El castellano…

A Barcelona, des del 1537, en fer-se càrrec els consellers de la confecció del pa, obligaven els flequers a pastar-hi, cosa que feren alternadament a compte de la ciutat i a compte propi El 1635 tingué lloc un redreç de l’administració del pastim Un incendi destruí el pastim i la duana el 1691, i el 1696 passà a un edifici nou al carrer de Tallers Al s XVIII, amb la Nova Planta, el pastim passà a cura de dos encarregats municipals, que havien substituït els antics consellers L’ajuntament borbònic alternava l’administració directa amb l’arrendament Amb la implantació de la lliure…

Amb declaració monumental des del 1964, el Palau Ducal dels Borja de Gandia és un dels edificis civils més representatius del patrimoni històric valencià, amb elements de diferents estils artístics des del s XV fins al XIX De les seves estances cal destacar el Saló de Corones, construït al segle XVI per Sant Francesc de Borja, l’Oratori del Sant, amb afegits neogòtics del s XIX, i la Galeria Daurada, de principi del s XVIII Està gestionat per una fundació constituïda per l’Ajuntament de Gandia, la Companyia de Jesús, la Universitat de València Estudi General i la Universitat…

Forma part del Consorci Sanitari de Terrassa, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer Des d’abans del s XVII hi ha notícies d’un Hospital de Sant Llàtzer i Casa de Caritat a Terrassa El 1966 s’incorporà a la xarxa d’hospitals de la Diputació de Barcelona Durant el període 1976-1979, l’Estat havia posat en marxa el Projecte de construcció de l’Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, amb capacitat per a 500 llits, que es traspassà a la Generalitat Aquesta, en comptes de vincular-ho a l’Institut Català de la Salut, creà el…

Començà la carrera de farmàcia, que abandonà L’any 1932 va obtenir el títol de corredor de comerç, professió que exercí fins a la jubilació 1978 Regidor de l’Ajuntament per la Lliga Regionalista, fou primer tinent d’alcalde i després alcalde durant la República Destacat periodista a la premsa local, fou articulista del Diari de Girona , que arribà a dirigir Posteriorment, quan el 1943 la capçalera canvià amb el nom de Los Sitios , fou cronista d’economia amb el pseudònim de Tácito i d’esports amb el de Gol Collaborà també a El Correo Catalán  President de l’Associació de Premsa…

El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat escàs, fins a l…

S'hi fan correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, i tenen una especial rellevància la Fira del Gran Boc i el ball de la polla També s’hi ha consolidat l’Aquelarret Infantil Fou creat el 1978 per l’Assemblea de Joves de la ciutat amb la collaboració dels membres de la revista “Carreró de les bruixes” Posteriorment han anat agafant el relleu altres entitats i persones, sempre amb el suport de l’ajuntament En el seu origen la festa se celebrava al carreró de les bruixes, però després s’ha anat estenent per bona part de la ciutat antiga, inclòs el castell L’acte és presidit pel Mascle…