Resultats de la cerca

Iniciada el 1864 al collegi màxim de Tortosa, fou traslladada —amb les facultats de Teologia i Filosofia— successivament a Barcelona-Sarrià 1915 i a Sant Cugat del Vallès 1949 Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris L’any 2003 constituïen el seu fons uns 380 000 volums uns 21 000 anteriors al s XIX, 42 incunables, 532 manuscrits, entre els quals destaca un important fons hebreu procedent de Tortosa, 42 lligalls, 1 127 llibres rars i especialment valuosos, a més d’unes 760 revistes que rep per…

Malgrat una dependència històrica de l’antiga De rebus Graecorum per al retorn dels ortodoxos, de Gregori XIII 1573, la fundació és deguda a la iniciativa de Gregori XV 1622 El 1641 li fou incorporat el collegi Urbanià, fundat pel valencià Joan Baptista Vives 1605 per a la instrucció de sacerdots d’arreu del món Del 1626 al 1907 posseí impremta pròpia, que difongué, en les llengües més variades, obres apologètiques, litúrgiques, teològiques i de viatges Exercí una gran activitat missionera, assistencial i educativa en els nous territoris descoberts, sovint en conflicte amb els colonitzadors…

Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la…

Historiador Es llicencià en dret a València el 1879 Exercí d’advocat fins el 1881, que es retirà per dedicar-se als estudis d’art i d’història El 1884 entrà en qualitat d’arxiver al Collegi del Patriarca de València Professà a la cartoixa de Miraflores el 1905 La seva producció literària, impresa només en part, suma 25 obres, la majoria d’elles sobre estudis cartoixans La cartuja de Porta Coeli 1888, ampliada i publicada de nou el 1897, La real cartuja de Miraflores 1896, resumida i publicada de nou el 1899, Noticia histórica de la cartuja de Nuestra Sra de Aula Dei 1906 i Historia de las…

Alumne del Collegi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca 1389 poc temps després fou bisbe de Lo Puèi 1395 i de Cambrai 1397 l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412 Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre Hom li atribueix 174 obres entre altres Imago mundi , sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la rodonesa de…

Després d’haver estudiat a Reus i a Vic, amplià estudis a Barcelona amb el pianista Nogués Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix al Collegi Valldemia Fou mestre de la família del primer comte de Güell Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona Escriví quatre breus òperes escolars, l’òpera Julio César i el drama líric Garraf Compongué l’oratori Santa Isabel de Hungría , per a quatre cors, orquestra i orgue, una missa de rèquiem per a veus i orquestra, Epitalami , per a orquestra i orgues, obres de música de cambra i peces per a piano De la…

Estudià a Roma amb Giacomo Carissimi, les obres del qual féu conèixer a França, i compongué, com ell, obres del gènere espiritual, que titulà histoires sacrées i que són veritables oratoris, com Le reniement de saint Pierre Cooperà amb Molière quan aquest renyí amb Lully, i compongué la música d’escena de Le mariage forcé 1672 i de Le malade imaginaire 1673 Fou mestre de música al collegi de jesuïtes Louis le Grand i mestre de capella de l’església de Saint-Louis i, del 1698 al 1704, de la Sainte Chapelle Els darrers anys es dedicà especialment a la música religiosa deixà, a més de lliçons…

Militant federal, el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic conspirà contra Isabel II i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina 1868 El 1871 dirigí el setmanari El Ampurdanés , fundat el 1860 Al febrer del 1872 fou votat alcalde de Figueres És autor d' El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914 , que forma part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década 1905-14 Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles 1883 i fou el primer president…

Lateral esquerre, jugà en el Sant Cugat Futbol Club 1935-38, el Valladolid 1939-42, el Centre d’Esports Sabadell 1942-44, amb el qual ascendí a primera divisió, i la Unió Esportiva de Sants 1944-49 Com a entrenador dirigí el Sants, la Unió Esportiva Lleida, el Reus Deportiu i la selecció juvenil catalana abans d’ingressar a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, l’any 1957 Sota la seva direcció, l’equip amateur fou campió d’Espanya 1961 La temporada 1961-62 es feu càrrec del CE Comtal, filial barcelonista, on combinà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip…

S’inicià en el patinatge artístic i a vuit anys començà a jugar a hoquei al collegi dels maristes de Sants Completà la seva formació al FC Barcelona, amb el qual debutà en el primer equip 1992, i disputà dos Campionats d’Europa júnior amb la selecció espanyola La temporada 1993-94 jugà al Blanes HCF i la següent fitxà pel CP Vic, en el qual jugà fins el 2006, exceptuant la temporada 2000-01, que defensà la samarreta del CP Alcobendas Amb el Vic guanyà una Copa del Rei 1999 Després jugà una temporada a l’Igualada HC, una al Cerdanyola CH, a primera divisió estatal, una al Llista Blava, dues al…