Resultats de la cerca
Es mostren 3460 resultats
exposició
Història
Manifestació pública organitzada de productes agrícoles, industrials, científics o artístics, per tal de promoure la producció, el comerç i la cultura i alhora estimular l’interès públic.
Les exposicions poden ésser regionals, nacionals o internacionals, especialitzades o generals La decadència de les fires fira europees tradicionals deguda al desenvolupament del comerç internacional, especialment des del s XVIII, menà a l’organització d’exposicions internacionals Aquestes foren creades amb la finalitat de mostrar el progrés en la producció industrial i amb un interès comercial basat en la publicitat dels productes exposats Això no obstant, no foren gens rendibles, per la necessitat de construir noves installacions i per les despeses inherents a aquesta mena de certàmens…
Mota de la Vila Vella de Banyuls dels Aspres
Art romànic
Situació Els seus vestigis són situats al nord del poble actual de Banyuls dels Aspres, en un indret una mica més baix, a mig camí de Sant Joan la Cella Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 52’ 0,6” E Cal seguir la carretera que des dels afores de Banyuls mena cap a Sant Joan la Cella Les restes són situades poc abans d’arribar al mas Vidaló, situat a la dreta de la carretera JC Història El lloc de Banyuls ja surt documentat l’any 819 Balnelonis i repetidament els anys posteriors El primitiu emplaçament de població no es trobava en l’actual poble de Banyuls, sinó entorn de l’…
L’aprofitament de l’aigua
El qanāt d’Aubenya, Algaida 1 Mantell freàtic 2 Pou mare 3 Pou d’aireig per a l’accés i neteja del canal d’aigua 4 Canal d’aigua 5 Safareig 6 Sortida d’aigua cap als camps 7 Terrasses de conreu irrigades Una de les característiques dels paisatges mediterranis de l’àrea musulmana europea és evidentment la presència important de les hortes irrigades Les més conegudes són la “Conca d’or” de Palerm i l’horta de València A continuació s’analitzen els aspectes principals d’aquesta irrigació de tradició musulmana els sistemes de canals d’irrigació, els més desenvolupats dels quals foren…
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…
Els grans treballs hidroelèctrics: l’obra de Pearson
El naixement de la indústria elèctrica a Catalunya es va produir amb l’actuació de Tomàs J Dalmau i Narcís Xifra a partir de l’any 1874 i amb la creació de la Societat Espanyola d’Electricitat l’any 1881 L’extensió social de l’ús de l’electricitat per a l’enllumenat domèstic i comercial tingué lloc solament després de l’adquisició d’Espanyola per l’AEG l’any 1894 i de la constitució de la nova Companyia Barcelonesa d’Electricitat –que havia de construir la gran central termoelèctrica del carrer de Mata de Barcelona–, així com la creació el 1896 de la Central Catalana d’Electricitat per les…
Bàrcino

Els dos recintes de les muralles romanes
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…
Sant Domènec de València
Convent
Convent dominicà de la ciutat de València, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria.
Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí…
monestir del Puig

Monestir del Puig
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Monestir mercedari (Santa Maria del Puig) del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord).
Fou fundat sobre l’església feta construir 1238 per Jaume I i donada 1240 a l’orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I 1135 i Pere I 1190 havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet Al segle XIV s’alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre els segles XVI i el XVIII l’actual edifici monacal Els mercedaris l’ocuparen fins el 1835 el 1842 fou cedit per l’estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos El 1938 hom atribuí als mercedaris la…
Antoni Puiggarí

Antoni Puiggari
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Militar
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i…
,
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina