Situació
Els seus vestigis són situats al nord del poble actual de Banyuls dels Aspres, en un indret una mica més baix, a mig camí de Sant Joan la Cella.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 34’ 3” N - Long. 2° 52’ 0,6” E.
Cal seguir la carretera que des dels afores de Banyuls mena cap a Sant Joan la Cella. Les restes són situades poc abans d’arribar al mas Vidaló, situat a la dreta de la carretera. (JC)
Història
El lloc de Banyuls ja surt documentat l’any 819 (Balnelonis) i repetidament els anys posteriors. El primitiu emplaçament de població no es trobava en l’actual poble de Banyuls, sinó entorn de l’indret anomenat la Vila Vella. Sembla, però, que cap als segles XI o XII es produí un trasllat de bona part de la població de l’emplaçament primitiu a una nova situació, l’actual, que és en un dels punts més alts de les rodalies del lloc original. Amb relació a la nova població es degué crear un recinte de muralles, estudiades en la monografia precedent. Aquest trasllat d’un lloc pla a un indret més alt, fet en principi per motius de seguretat, pot fer pensar en un fenomen d’“encastellament”, si més no d’encimbellament. Tanmateix, això no és pas ben segur, perquè sembla que en aquest mateix moment es creà a la zona baixa, a la Vila Vella, una residència senyorial —en concret una mota— lligada als Banyuls, senyors del terme documentats des del segle XII. D’altra banda, la població del poble vell no se n’acabà d’anar fins cap al segle XIV, ran de la crisi dels darrers segles medievals.
Els senyors del lloc sembla, doncs, que inicialment van viure en la mota construïda a la vila vella i que no fou fins al segle XIV que es feren construir una nova residència al costat de l’església de Sant Andreu. És precisament, d’ençà de l’any 1411, que hom anomena Vila Vella l’antiga mota amb recinte situada a la zona més baixa. (JBM-JC)
Antic nucli
Situació de la mota segons el cadastre de vers el 1810.
J. Castellví
El topònim Vila Vella s’ha conservat en els cadastres de Banyuls dels Aspres. S’estén pel terreny on hi havia l’antic poble de Banyuls, on es barregen vestigis tant de l’època romana com de l’edat mitjana. B. Alart ja assenyalava, l’any 1874, la importància d’aquests testimonis: “[...] Les restes de murs i de construccions antigues hi són abundants, hom en troba quasi per tot arreu, arran de terra, així com fragments de maons de totes les èpoques [...].” Aquell any, les feines agrícoles van mostrar l’existència d’un cementiri situat entre el mas Vidaló, al nord-est, i el puig de la Vila Vella, al sud-est, que s’estenia capa ponent. La descoberta d’una gerreta del tipus “pegau” i d’una moneda de bronze amb el rostre d’un emperador romà de mitjan segle III dC feien evident la reutilització d’un cementiri romà a l’edat mitjana. Sota el celler del mas Vidaló es descobriren uns murs de còdols travats amb morter de calç, sense maons.
B. Alart descrivia també l’existència d’una mota que tenia un pou. Deia: “[...] Al sud —del mas Vidaló — hi ha un monticle de terra transportada, amb una forma de con força regular, amb una alçada d’aproximadament 5 m. El cim d’aquest con és ocupat per una espècie de pou rodó, d’un diàmetre de 2,80 m, envoltat de murs amb un gruix d’1,35 m [...]. La zona baixa d’aquest monticle és envoltada de murs, una part dels quals encara existents, tot i que són destruïts cada dia per tal d’extreure’n pedres per a construir; aquests murs tenen les mateixes mides que els que envolten el pou i, segons totes les aparences, formen un recinte o fortificació quadrada al voltant del monticle. Tot és construït en un aparell ordinari de pedres sense treballar [còdols] sense ús dels maons [...].”
En el moment actual, ara que la mota ja és arranada, el topònim que ha arribat fins a nosaltres per la tradició oral s’ha transformat en Pou de la Vila Vella. A tot el voltant del pou, curull des de fa anys de restes diverses, hom pot trobar nombrosos fragments de ceràmica comuna, grisa o vidrada, que es poden datar entre els segles XIII-XV.
L’únic vestigi dels murs medievals que encara hi ha actualment és a uns 175 m del pou, anant cap al nord; a l’oest del mas Vidaló. Mig enterrat i cobert d’heures, un mur ateny una alçada visible d’1,5 m i s’estén en una longitud màxima d’uns 7 m. Té un gruix de 0,5 m aproximadament. L’aparell d’aquest mur és format, com el d’algunes de les parets descrites al segle passat, de còdols travats amb morter de calç, sense maons.
D’acord amb la distribució de parcel·les que existia al segle XIX i amb les observacions fetes sobre el terreny, aquest mur del recinte jussà restava envoltat per un vall, en l’actualitat colgat.
Cal esmentar també la troballa, en aquesta mateixa parcel·la, uns 50 m més cap al sud, de nombrosos fragments de maons.
Segons la localització de les troballes fetes al segle passat i la tradició oral, l’hàbitat de Banyuls vell, amb el seu cementiri, caldria situar-lo a l’est de la carretera que va del Voló a Sant Joan la Cella. Tanmateix, la prospecció feta sobre el terreny demostra que l’hàbitat s’estenia també a l’altra banda de la carretera actual, on encara hi ha vestigis del recinte. (JC)
Bibliografia
- Alart, 1874, 21, pàgs. 260-272
- Castellví, 1982-83, pàgs. 472-481.