Resultats de la cerca

El 1611 fou nomenat músic d’Enric, príncep de Galles Més tard fou llaütista i cantant al servei del príncep Carles, i continuà al seu servei des de la seva coronació com a rei, el 1626, fins a la fi de la guerra civil, el 1642 El 1607 aparegué a Londres la seva publicació Musicke of sundrie kindes La primera part d’aquest recull incloïa ayres , i la segona part, danses Altres peces, com anthems , madrigals, cançons o fantasies per a viola, foren publicades en diverses antologies de l’època o bé es conserven en manuscrit

Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué algunes obres de cambra i…

Feu estudis de composició i tècniques dodecatòniques a Oxford i els continuà a l’Acadèmia de Varsòvia i a l’Estudi Experimental de la Ràdio Polonesa 1970-71 Fou professor a la Universitat de Nottingham en 1978-90, i des del 1990 exerceix la docència a la Universitat d’Edimburg Les seves composicions han estat interpretades en diversos festivals internacionals, com ara el Festival de Varsòvia, i ha rebut nombrosos premis La seva música reflecteix una preocupació per les qüestions estructurals Dins del seu catàleg destaquen la cantata Seven Words 1971 i Concert de flauta 1980

Estudià a la Universitat de Viena i posteriorment hi ensenyà teoria musical 1919-29 Durant aquest període compongué tres òperes, entre les quals destacà pel seu èxit Die heilige Ente Guanyà diversos premis amb les seves composicions Entre el 1929 i el 1933 dirigí el Conservatori de Magúncia Amb l’arribada dels nazis marxà de Viena i s’installà a Edimburg, on el 1945 fou professor a la universitat d’aquesta ciutat La seva extensa producció continuà la tradició tonal, que tenia les arrels estilístiques en Brahms i Strauss També escriví alguns llibres, com els dedicats a Brahms i Schubert 1961…

Procedent de Milà, on estudià, s’establí a Londres i, des del 1742, que debutà, fou una de les cantants d’òpera italiana més sollicitades als principals teatres anglesos King’s Theater, Covent Garden, New Haymarket, etc Es consagrà com a intèrpret de l’obra de GF Händel, el qual fins i tot escriví expressament per a ella algunes parts Cal esmentar-ne les òperes, Rosanne i Admeto , i especialment els oratoris El Messies , Susanna , Judes Macabeu , Josuè , etc, que continuà representant després de la mort del seu autor Superà certes limitacions tècniques amb l’expressivitat, i sembla que morí…

Estudià al Conservatori de París amb J Massenet, C Saint-Saëns i C Franck Posteriorment continuà els seus estudis a Alemanya El 1885 estrenà a Brusselles la seva primera òpera, Daphnis et Chloé , a la qual seguiren altres obres per a l’escena, com ara Hedda 1898, La Catalane 1907 i Cléopâtre 1914 La seva important producció de música de cambra el feu mereixedor, l’any 1901, del Premi Chartier També compongué música orquestral, com ara tres simfonies i diverses obertures A París portà a terme una important tasca com a crític musical en el "Monde artiste" i el "Petit Parisien"

Integrat per Alan Price teclat, Hilton Valentine guitarra, Chas Chandler baix, John Steel bateria i Eric Burdon veu, van popularitzar el rhythm-and-blues , especialment amb la seva versió de La casa del sol naixent Del seu so salvatge destacava la veu de Burdon i el teclat de Price Per problemes personals amb Burdon, Price va deixar el grup el 1965 Amb el anys, el so del grup va passar del rhythm-and-blues al rock psiquedèlic A partir del 1969, amb el grup ja formalment dissolt, Burdon continuà la seva carrera en solitari tot reunificant el grup en diverses ocasions

Té el punt de fusió entre 108,5-109ºC Es presenta en forma de pólvores blanques insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics La dosi oral letal és 500 mg per kg de pes Malgrat la seva eficàcia, el DDT pertany al grup dels compostos orgànics persistents i, com a tal, ha estat inclòs en la llista dels 12 pesticides restringits, pel que fa a l’ús i la producció, que els països europeus elaboraren en els acords d’Estocolm del 2001 Tot i això, es continua utilitzant en països africans per tal de contenir el mosquit anòfel, vector de la malària

Començà en la Unió Esportiva de Sants i la temporada 1935-36 fitxà pel Club Esportiu Sabadell A mitja campanya passà al Vic i en l’edició 1937-38, en plena Guerra Civil Espanyola, jugà amb el Futbol Club Barcelona i guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana Les temporades 1939-40 i 1940-41 continuà amb el Barça Jugà de mig i en total disputà 79 partits com a barcelonista, amb 23 gols marcats Posteriorment jugà amb el Cadis 1941-43, l’Hèrcules Cadis 1943-44, Tortosa 1944-45 la Cava 1945-46 i Gràcia 1946-48

Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias del basket…