Resultats de la cerca

Pertany al període clàssic de la cultura de Teotihuacán ~500, bé que posteriorment acollí altres pobles zapoteques, maies, etc, i arran de la destrucció de Teotihuacán 800, n'acollí els fugitius Les construccions conservades palesen una barreja d’estils i d’influències el vestigi més important és el temple dedicat al déu Quetzalcoatl, a la part més alta de les ruïnes

Designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània, s’estructura sobre quatre grans eixos l’art i la cultura, la cooperació, els estils de vida i els moviments humans L’escriptor Baltasar Porcel n'és president delegat des del 1989 Des d’aquest mateix any convoca anualment el Premi Internacional Catalunya

El seu objecte fou la difusió de la cultura de nivell superior a les classes obreres, a les quals hom expedia un títol d’assistència Es va preveure la dotació de la beca Rafael Campalans per a llurs alumnes Les activitats foren suspeses a l’octubre del 1934, i represes al juliol del 1936, fins al 1939 Foren dirigits per Ambrosi Carrion

Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere

Llicenciat en dret 1896, formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller 1905 i diputat provincial 1913 Des d’aquest càrrec promogué la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana Fou director i propietari del diari catòlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat 1916-19

Vinculat al moviment simbolista, estudià a fons la cultura clàssica Da poesia na enducação dos gregos , 1917 Fou fundador, amb Eugénio de Castro, de la revista “Arte” El seu lirisme, eròtic i panteista, és característic de la poesia portuguesa de la darreria del s XIX Chave verbal 1916, O santo 1927 i Sulamite 1928 contenen els seus poemes més característics

Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura

Fou un dels primers fautors del cant coral com a mitjà d’educació fundà una casa editorial de música i la Lliga Suïssa per a la Cultura Musical Publicà diversos assaigs de musicologia Répertoire des clavecinistes , iniciat el 1803, amb música de Clementi, JBCramer, Beethoven, etc i de pedagogia — Gesangbildungslehre nach Pestalozzischen Grundsätzen 1810—, on acollí els principis pedagògics de JHPestalozzi

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

Professor de llengua i literatura ídix  a la Universitat de Columbia i director de l’Atles Cultural i Lingüístic de la cultura asquenazita És autor d’un dels tractats més influents sobre sociolingüística Languages in Contact Findings and Problems , 1953 i d’estudis importants sobre semàntica Explorations in Semantic Theory , 1966 Fou editor, amb A Martinet, de la revista lingüística Word