Resultats de la cerca
Es mostren 39314 resultats
Der Spiegel
Portada de Der Spiegel
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari alemany, amb seu a Hamburg des del 1952.
Aparegut pel gener del 1947 com a continuació de Diese Woche , revista creada dos mesos abans a Hannover per oficials britànics del control d’informació i amb un cos de redacció d’alemanys, entre els quals RAugstein, primer director de la nova publicació Amb una tirada d’un milió d’exemplars 914 929 exemplars el 1986, es caracteritza pel seu sentit crític i per informacions que li han valgut més d’un procés i diverses sancions econòmiques Un ressò molt notable assolí l’anomenat affaire Spiegel , del 1962, derivat de la publicació de dades secretes sobre maniobres de l’OTAN, així com la…
Ramón Serrano y Vicens
Medicina
Metge aragonès establert al País Valencià des del 1958.
Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978
Guillem Sagarriga
Cirurgià de la casa reial catalanoaragonesa des del 1364.
Assistí un net de Joan I i la vescomtessa de Castellbò En temps de Pere III comprà la plaça de carceller de la cort del veguer de Barcelona un any després en vengué la meitat i guanyà el cinquanta per cent El 1385 fou ferit a Castelló d’Empúries en la lluita del rei contra el comte Joan d’Empúries
Alberico di Montecassino
Cristianisme
Monjo, documentat al monestir de Montecassino des del 1057.
Intervingué en les discussions teològiques i polítiques del seu temps, sobre les quals deixà algunes obres Més influència, però, exerciren els seus tractats retòrics Breviarum de dictamine i les Flores rhetorici
Consenci
Cristianisme
Teòleg, resident a Menorca des d’abans del 414.
Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak Amb tota…
Edward Hastings Chamberlin
Economia
Economista nord-americà, professor a Harvard des del 1927.
El 1933 publicà The Theory of Monopolistic Competition , dins la tradició econòmica neoclàssica, on formulà el concepte de competència monopolística El 1957 publicà Towards a More General Theory of Value
Dmitri Borisovič Kabalevskij
Música
Compositor, professor al conservatori de Moscou des del 1932.
Formà part de la presidència de la unió de compositors soviètics 1939-48 Influït per Scriabin i pel folklore rus, assolí popularitat a tot el món pel seu estil deseixit, especialment amb la suite Els comediants 1940, els seus tres concerts per a piano i orquestra, el de violí 1949, el de violoncel 1949 i l’òpera La família de Taras 1950
Bernat Despujol i Martí
Cristianisme
Canonge d’Elna i de Vic des del 1383.
Contractà 1420 amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic acabat el 1427 Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que feu construir a la mateixa seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre
Remigi Dargallo i Hernández
Disseny i arts gràfiques
Metge i dibuixant; establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius
Berenguer d’Anglesola
Cristianisme
Bisbe de Girona des del 1384, elegit pels canonges.
Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina