Resultats de la cerca

La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, SantaMariadePalautordera, Sant Esteve dePalautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres…

Vida Quan tenia cinc anys, la seva família es traslladà a Barcelona A l’edat d’onze anys ingressà a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, on estudià piano, orgue i violí i tingué com a mestres J Cassadó i B Frigola El 1902 fou nomenat mestre d’aquesta escolania i organista de la Mercè El 1904 s’inicià com a director de cors a la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel Altres cors que dirigí foren l’Orfeó Montserrat de Gràcia, l’Orfeó de Sants i l’Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts El 1941 fou nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, com a successor de Lluís Millet…

Vida Exercí d’operador de cabina al Cinema Unió d’Horta de Barcelona després inaugurà el Dante més tard treballà al Cinema Teatro Nuevo, on es projectà el sistema Cinerama i acabà a l’Astor de Sant Andreu de Palomar D’altra banda, el 1970 obrí la primera botiga llibreria especialitzada en cinema de l’Estat espanyol i una de les pioneres d’Europa Posteriorment l’ajudà en el negoci el seu fill Ramon Seriñà i Merino, que s’inicià en el cinema el 1965 en la distribuïdora Filmax-Bengala La botiga fou guardonada el 1976 per la Diputació de Barcelona en reconeixement a la difusió del cinema amb una…

Llicenciada en filologia germànica per la Universitat de Lisboa, exercí la docència a l’ensenyament secundari Formà part de la Societat Portuguesa de Neurologia i Psiquiatria, i els anys 1973-78 presidí l’Associació Portuguesa d’Escriptors Després de la dictadura ocupà càrrecs culturals al govern adjunta al secretari d’estat de Cultura 1979 i agregada cultural a Cap Verd 1988-90 El 1980 i el 1987 fou lectora de portuguès al King’s College de la Universitat de Londres Literàriament la seva obra se situa en un experimentalisme lingüístic influït per J Lacan, J Genette o J Kristeva Cal esmentar…

Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses vegades i a…

Installada amb la seva parella el pintor Enric Maass a Horta de Sant Joan Terra Alta durant una dècada, el 1984 retornaren a Arenys de Mar És en aquest període que es donà a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller amb Aor 1976, un seu primer recull de poemes que fou reeditat juntament amb un nou recull, Murmuris 1986, i  L’onada  1980 A la seva poesia combina classicisme formal tradicional amb una visió netament contemporània del món L’any 2009 publicà  Versos de vi novell , amb illustracions de Maass, un recull de poemes premiat el 1977 Com a traductora, a més de  Dos rèquiems…

Es tracta d’una paròdia de les epístoles cortesanes, protagonitzada per dos camperols de l’Horta valenciana que intercanvien quatre epístoles amoroses burlesques, dues cadascun Tot estrafent el galanteig cortesà amb unregistre ple de modismes i parèmies valencians rústics, els llauradors enamorats, Bartomeu i Bartomeua, es declaren sentiments amorosos abrandats, grotescos i procaços, fins que una infidelitat de l’home comportarà el ràpid fracàs de la relació i les ires i amenaces de Bartomeua Publicada segurament per primera vegada a València, a mitjan segle XVI, se’n coneixen…

Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en…

S’inicià en el Cerdanyola Club d’Hoquei, des d’on passà al juvenil del Futbol Club Barcelona Com a sènior jugà en la Unió Esportiva Horta 1997-98, el Cerdanyola CH 1998-99, el Lleida Llista Blava 1999-2000, el SHUM Maçanet 2000-01, el Patín Macarena 2001-02, el Club Patín Alcobendas 2002-04 i el Prato d’Itàlia 2004-05, fins que tornà al FC Barcelona 2005-10 Amb el Lleida i el Macarena assolí l’ascens a l’OK Lliga, i amb el Prato fou subcampió de la Lliga i la Copa italianes Amb el Barça guanyà tres Lligues Europees 2007, 2008, 2010, quatre Copes Continentals 2005-08, dues Copes…

Defensa que s’inicià a la Unió Esportiva Horta i el 1981 passà al Club Hoquei Mollet, amb el qual debutà a la màxima categoria Després jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1983-84, el Club Esportiu Noia 1984-86, el Hoquei Club Liceo 1986-93, el Futbol Club Barcelona 1993-96 i el Club Patí Vilafranca 1996-98, on es retirà Conquerí tres Copes d’Europa 1987, 1988, 1992, tres Copes Intercontinentals 1989, 1990, 1993, quatre Supercopes d’Europa 1988, 1989, 1990, 1993, una Recopa d’Europa 1989, cinc Lligues 1987, 1990, 1991, 1993, 1996, quatre Copes del Rei 1988, 1989, 1991, 1994 i una Copa…