Resultats de la cerca
Es mostren 2359 resultats
jocs florals
Literatura
Certamen literari que, com a fruit del refinament cultural de la cort de Provença, fou instituït a Tolosa per a premiar les més altes virtuts poètiques.
Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana el primer certamen tingué lloc el maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del segle XV, encara se celebraven jocs florals el 1484 Se seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà Guilhem Molinier , del qual…
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , València
© Fototeca.cat
Institució dedicada a l’ensenyament de les arts, creada a València el 1753, amb el nom d’ Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.
Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid Integrada al començament per…
Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona, l’any 1906
© Arxiu Fototeca.cat
Congrés lingüístic celebrat a Barcelona el 1906 per iniciativa i sota la presidència d’Antoni Maria Alcover, el qual formava part de la comissió tècnica amb Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents, Josep Pijoan i Joaquim Casas i Carbó.
Foren constituïdes tres seccions d’estudi la filologicohistòrica, la literària i la sociojurídica, presidides per Alcover, Rubió i Lluch i Ramon d’Abadal, respectivament Un dels orientadors estrangers fou Bernhard Schädel hi hagué representants de totes les zones de l’àmbit lingüístic català, que tractaren aspectes de l’idioma al Principat, al País Valencià, al Rosselló, a les Balears, a l’Alguer i a la Grècia del s XIV Foren posats a discussió 17 temes diferents, i foren presentades 61 comunicacions, entre les quals es destacà Qüestions d’ortografia catalana , de Pompeu Fabra Unes altres…
Tractat Internacional per al Control del Comerç d’Armes
Iniciativa propugnada el 1995 per a l’adopció d’un acord internacional, jurídicament vinculant, que estableixi les regles i els criteris per a autoritzar el comerç d’armes, basades en el respecte als drets humans i del dret internacional humanitari.
Aquest tractat permetria prohibir totes les transferències d’armes que tinguin uns efectes indiscriminats, les transferències d’armes a països on es duen a terme greus i persistents violacions dels drets humans o del dret internacional humanitari, o bé les transferències que posin en greu risc l’estabilitat regional o el desenvolupament sostenible Fou llançada per un grup de guardonats al premi Nobel de la pau, liderats per l’expresident de Costa Rica Óscar Arias És promoguda per les ONG Amnistia Internacional, IANSA i Oxfam L’any 2000, amb l’ajuda d’experts en dret internacional, les ONG que…
Religió 2011
Religió
Religió catòlica L’any 2011 es va celebrar a Madrid, del 16 al 21 d’agost, la 26a Jornada Mundial de la Joventut JMJ Aquesta trobada va acollir més d’un milió de joves catòlics de 139 països que es van voler trobar amb el papa Benet XVI Aquesta va ser la segona vegada que l’Estat espanyol acollia una JMJ, després de la celebrada a Santiago de Compostella el 1989 amb el papa Joan Pau II Al llarg de tota la història de la JMJ, una desena de ciutats de tot el món –Buenos Aires Argentina, Santiago de Compostella Espanya, Czestochowa Polònia, Denver Estats Units, Manila Filipines, París França,…
Catalunya: temps de tripartits
Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…
bisbat de Besalú
Bisbat
Cristianisme
Història
Jurisdicció eclesiàstica d’existència efímera, amb seu a la vila de Besalú, creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna.
El papa Benet VIII li ho concedí el 1017 malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu Fou designat primer bisbe Guifré fill de Bernat Tallaferro, que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses A la mort de Tallaferro 1020, els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses
comissió de govern
Dret administratiu
Òrgan dels ajuntaments integrat per l’alcalde i per un nombre de regidors no superior a llur tercera part, que té per missió la coordinació de les funcions executives i, també, la d’iniciativa en el govern i l’administració del municipi.
Assisteix l’alcalde i té les atribucions que aquest i el ple li deleguin Els regidors són nomenats per l’alcalde, que també pot destituir-los lliurement
Estudis Universitaris per a Obrers
Pedagogia
Estudis creats l’any 1933 a la Universitat de Barcelona per iniciativa de la facultat de filosofia i lletres i pedagogia i amb la col·laboració dels representants de les entitats culturals obreres i populars (Ateneu Polytechnicum, Ateneu Enciclopèdic Popular i Escola del Treball).
El seu objecte fou la difusió de la cultura de nivell superior a les classes obreres, a les quals hom expedia un títol d’assistència Es va preveure la dotació de la beca Rafael Campalans per a llurs alumnes Les activitats foren suspeses a l’octubre del 1934, i represes al juliol del 1936, fins al 1939 Foren dirigits per Ambrosi Carrion
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina