Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
Roger Bannister
Atletisme
Atleta britànic.
Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir
Gonçal Sobrer Barea
Art
Artista plàstic.
L’any 1965, promogué a la Rambla del Poblenou de Barcelona el primer happening de Catalunya i de l’Estat espanyol Entre els seus projectes, on la pintura i l’acció parateatral tenen un paper protagonista, hi ha TQNI - Totalitat de Quadres de Necessitats Inexcusables 1968-73, El retaule del Santet del Poblenou 1976 i El menú 1978 Des del 1958 dirigí l’Hotel Romàntic de Sitges, establiment que disposa d’una particular collecció de pintura i que es convertí durant mig segle en focus d’activitat cultural a la vila El 2011 se li dedicà un exposició retrospectiva al Centre Cívic Can Felipa
Salvador Piera Bresca
Hoquei sobre herba
Jugador d'hoquei sobre herba.
Membre del Real Club de Polo de Barcelona, equip amb el que debutà en la divisió d'honor espanyola l'any 2010 Ocupa la posició de mig Entre els títols aconseguits destaquen tres lligues estatals 2013, 2014 i 2015 i tres copes d'Espanya 2013, 2014 i 2016 La temporada 2016-17 fitxà pel l'equip holandès del SV Kampong, amb el qual es proclamà campió de la Lliga Holandesa 2017 El 2013 debutà com a internacional amb la selecció espanyola i fou medalla de plata en els Campionats d'Europa 2019 i obtingué el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016
Baó

Municipi
Municipi del Rosselló, situat a l’esquerra de la Tet, al Riberal.
L’agricultura fou la base tradicional del municipi El sistema de regatge introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà aprofita les aigües de la Tet Hom conrea sobretot vinya vi de taula, i també hi ha fruiters i hortalisses La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà —d’on Bou ha esdevingut satèllit—, s’ha triplicat amb escreix des dels anys seixanta El poble 50 m alt depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà conserva les muralles al voltant del veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica i engrandida al segle XVIII, amb tres retaules…
Cartellà

Aspecte de l’església de Cartellà al municipi de Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), el qual, juntament amb el poble de Sant Medir (l’antic Sant Medir de Cartellà ), ocupa el sector septentrional.
El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera
Sant Jaume de Nyer
Art romànic
Situació Façana de ponent amb una singular decoració a la part superior, alterada per modificacions tardanes ECSA - A Roura El poble de Nyer és situat a la vora del curs final del riu de Mentet, afluent per la dreta de la Tet, just a la sortida de les impressionants gorges de Nyer El nucli de la població s’esglaona en un vessant, vora el marge dret del riu l’església parroquial és a la part baixa del poble Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 16’ 37"E Des de Prada cal seguir la carretera N-116 en direcció a la Cerdanya Un cop travessada la vila d’Oleta, s’agafa, a mà esquerra, la…
Sant Pere de la Vall (Verges)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del cantó de tramuntana F Tur El veïnat de la Vall és situat a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Verges És un agrupament minúscul format de dues masies, can Massaller i cal Rei, amb les seves dependències i bordes Són dos exemples notables de mas fortificat, amb les seves torres de defensa Entre l’una i l’altra hi ha l’esglesiola de Sant Pere També pertany al poblet un antic molí fariner, edifici del segle XVIII, situat a la immediata rodalia, vers llevant Mapa 296M781 Situació 31TEG019590 Per arribar-hi hom pot agafar el camí rural de…
Sant Andreu d’Ullà
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta apuntada F Tur L’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu Mapa 296M781 Situació 31TEG090557 La vila d’Ullà és a tocar de la carretera local de Palafrugell a Viladamat per Torroella de Montgrí, a només 1,5 km d’aquesta darrera població És emplaçada en els repeus occidentals de la muntanya d’Ullà del massís del Montgrí La clau de l’antiga església es pot demanar a la casa de la vila Història La població d’…
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…
Torre de Ca n’Altimira (Barberà del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa, aprofitada durant segles com a dependència agrícola V Buron Aquesta torre de defensa, descoberta en enderrocar la masia de Ca n’Altimira a la primeria de la dècada dels O anys setanta del nostre segle, és situada al quadrant nord-oriental del terme de Barberà del Vallès, al costat de l’actual cementiri i propera al castell de Barberà És edificada al marge de la fondalada del riu Ripoll, en un lloc estratègic des del qual es domina bona part del curs del riu Mapa L36-15392 Situació 31TDF983976 Situats a la carretera que uneix Sabadell amb Santa Perpètua de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina