Situació
Interior de l’església, amb la capçalera al fons, ornada amb cinc arcuacions cegues.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Martí presideix el centre del poble de Pollestres. L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 38’ 21,6” N - Long. 2° 47’ 52,2” E.
Història
Aquesta església fou una possessió del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, senyor de Pollestres des del segle X fins al segle XIV. En una butlla del papa Benet VI (974) i en un privilegi del rei Lotari (982), en què es confirmen els dominis de Sant Pere de Rodes, ja és consignada la vila de Pollestres amb els seus termes, i l’església de Sant Martí amb els seus delmes, primícies, oblacions i alous. En el diploma de l’any 982 la parròquia de Pollestres apareix amb dos titulars, sant Martí i sant Genís. Una nova butlla del papa Joan XV adreçada a l’esmentat monestir l’any 990 reconeixia una altra vegada la subjecció de Sant Martí de Pollestres a Sant Pere de Rodes. Ja al segle XII, Girard II, comte de Rosselló, en el seu testament de l’any 1172, restituí dos-cents sous melgoresos a l’església de Pollestres pels danys que havia causat en vida als homes que vivien dins el seu terme.
Església
Planta de l’església, en la qual destaquen les dues capelles gòtiques afegides a banda i banda de la nau.
R. Mallol, segons informació d’A. Vernet
És una església d’una nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular força aprofundida. La nau és coberta amb una volta de canó seguit, suportada per arcs formers de mig punt, alts i amples, amb pilars adossats i impostes simples, damunt dels quals s’estén la cornisa. El mur intern de l’hemicicle absidal també és ornat amb cinc arcuacions de mig punt, de característiques semblants, si bé una mica més reduïdes que les laterals de la nau. La volta d’aquest absis és de quart d’esfera, sobre d’una cornisa de bossell, i comunica amb la nau per un simple plec de mig punt. Dues capelles gòtiques, amb arcs apuntats i creueria, van ser afegides a manera de creuer.
El parament extern de l’absis tenia —o hi havia estat projectada— probablement també, en el seu origen, una decoració de tradició llombarda, com a l’interior. Actualment només hi és visible la base d’una lesena o contrafort a la banda de tramuntana.
La porta d’entrada és situada a la façana de migdia de la nau. En aquest mateix mur hi ha dues finestres de doble biaix i arcs de mig punt, una de les quals té el marc de pedra sorrenca, ben polida, mentre que l’altra és feta amb cairons o rajols. A desgrat d’això creiem que és antiga, ja que en altres llocs de l’edifici també s’hi empraren peces de terrissa. No és tan clara, però, l’antiguitat de la finestra de la façana de ponent, molt alta, d’una sola esqueixada i feta amb cairons llargs i molt prims. Sembla correspondre a una reforma tardana, igualment que l’espadanya que es dreça sobre aquest mur.
A l’absis hi ha dues finestres antigues, ambdues de doble biaix; la del centre de pedra sorrenca i la del sud amb alternança d’aquest mateix material i peces grosses de terrissa.
Els paraments han estat repicats fa pocs anys. Hom ha aplicat material entre les pedres de manera, diríem, abusiva. Ha aparegut un aparell de blocs de pedra no gaire grossos, desbastats, que tendeixen a formar filades seguides i són lligats amb morter que quedava ben visible en els junts. Les cantonades són de carreus grossos, fets de pedra sorrenca. En diferents espais del mur de tramuntana de la nau han estat respectats vestigis força ben conservats del rejuntat antic, amb les característiques incisions imitant carreuada, en aquest cas a base de línies fines però ben remarcades.
L’església es degué construir dins del segle XII, potser a la primera meitat.
Elegant portalada de marbre blanc que s’obre a la façana de migdia.
ECSA - J.L Valls
Planta i alçat (a escala 1:40) de la portalada.
R. Mallol
A la façana de migdia de l’església hi ha la portada, com ja hem assenyalat. És una porta romànica feta enterament amb marbre blanc, perfectament tallat i polit, però sense cap detall ornamental esculpit. Consta de dos arcs de mig punt, en degradació, de do-velles amples i curtes, i una llinda i un timpà monolítics. El caire dels arcs i dels seus muntants és resseguit per solcs de mitjacanya, que són simples a l’arc extern i dobles a l’intern.
Es tracta d’un tipus de porta romànica evolucionada, molt corrent a les comarques d’ambdós costats del Pirineu oriental, grosso modo des del coll d’Ares fins a la mar. Són unes portades d’austeritat ornamental extrema. El conjunt, senzill i elegant, és aconseguit només amb una adequada combinació dels elements arquitectònics, en aquest cas concret realçats per la noblesa del marbre rossellonès que ha estat utilitzat.
Aquest tipus de portada tingué el seu desenvolupament al llarg dels segles XII i XIII, i perdurà fins i tot dins el segle XIV en alguns edificis d’inèrcia o d’incorporació tardana de formes arquitectòniques del romànic. A Sant Martí de Pollestres no hi hauria motius per a veure diferències cronològiques entre la portada i la resta de l’edifici al qual pertany. Tanmateix, en algunes obres s’afirma que aquesta porta correspon a una reforma efectuada al segle XIII. (JBH)
Aquesta portada és molt semblant, per bé que de forma reduïda, al portal de la catedral d’Elna, de la primera meitat del segle XIII. Quant a la nau i l’absis, es considera el conjunt datable al segle XI.
Pica
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal d’estructura semiesfèrica. És feta de marbre blanc i no presenta cap tipus de decoració, tot i que sembla correspondre a l’època romànica. Hom també conserva un vas funerari, que prové d’una sepultura anterior a l’església que veiem actualment. Aquest enterrament, situat darrere la capçalera de l’església, és datable als segles IX i X.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 215-216
- Abadal, 1926-52, vol. II (I), pàgs. 33-39
- Cazes, 1990, pàg. 33.