Resultats de la cerca

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…

Es formà al Conservatori de València amb el mestre Daniel Rueda, i posteriorment perfeccionà els estudis de piano amb A Iglesias, Y Lefébure, M Tagliaferro, M Pinter i G Agosti Amb la pianista Alícia de Larrocha treballà de manera especial el repertori de música espanyola La seva carrera com a solista el dugué a actuar en sales d’arreu del món, des del Japó fins als Estats Units, on destaquen els concerts que realitzà al Carnegie Hall i a la seu de les Nacions Unides, i també a la majoria de països europeus En les seves actuacions amb orquestra estigué dirigit per mestres de la importància d’…

Alumne d’E Hlobil, i posteriorment de J Rdký a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga 1948-52, treballà com a redactor i productor musical a la Ràdio Txecoslovaca de Praga 1953-72 Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Compositors Contemporanis i presidí la Fundació Martinu Després d’unes primeres obres per a piano, entrà en un camí de rigor clàssic i formal, però carregat de tensió dramàtica en el tractament sonor El seu esperit constructiu i sintètic sembla haver seguit els passos de M Reger i P Hindemith, sense deixar de banda les possibilitats dodecatòniques, com es veu en el…

Estudià direcció d’orquestra amb Hideo Saito i Norbert Kaneko, i començà la seva carrera el 1965 Ben aviat fou considerat un dels més destacats directors del Japó, fet que es confirmà l’any 1967 amb la concessió del premi del Ministeri de Cultura japonès en reconeixement a la seva tasca Dirigí pràcticament totes les orquestres del seu país i oferí les primeres audicions dels Gurrelieder , d’A Schönberg, la Passió secundum Lucam , de K Penderecki, i Ariadne auf Naxos , de R Strauss, entre moltes altres Convidat habitual d’orquestres europees i americanes, fou titular de la Simfònica Yomiuri…

Cantà al cor de Ràdio Bucarest i més tard estudià cant amb Constantin Stroesco al conservatori de la mateixa ciutat També estudià a Viena Debutà a Bucarest el 1964 amb Pélleas et Mélisande Després d’haver interpretat alguns papers d’òperes franceses i italianes, guanyà diversos premis en concursos de cant Treballà algunes temporades al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on actuà en òperes de Mozart, que, amb el temps, esdevingué un dels seus músics preferits, i del qual interpretà els personatges de Susanna, Konstanze, Pamina o Despina Debutà al Covent Garden de Londres el 1972 i dos…

La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l’agència EFE a Barcelona Un any després formà part de la redacció fundacional d’ El Periódico , d’on s’inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals feu una atenció especial als afers de l’àmbit català El 1982 formà part de l’equip fundacional de l’edició catalana d’ El País , publicació en la qual exercí com a corresponsal polític L’any 1994 s’incorporà a La Vanguardia com a redactor en cap de l’àrea de política catalana El 1998 es feu càrrec de la coordinació de tota l’àrea política del diari fins que en fou…

Aquesta transmissió es pot fer en qualsevol mitjà de comunicació televisió, ràdio, premsa i web En la redifusió televisiva, un programa s’emet en una cadena de televisió diferent de la qual s’emeté per primera vegada, després d’una venda dels drets de reproducció Hi ha també programes que són creats exclusivament per a la redifusió en diverses cadenes d’àmbit nacional o internacional La redifusió radiofònica funciona com la televisiva, però normalment les ràdios normalment d’FM obtenen programes de grans cadenes d’àmbit estatal  En la redifusió web, alguns continguts d’un web, recollits en un…

Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims 1999, gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent  T’estimo si he begut 2004, premi Lletra d’Or 2005, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi 2005,  No hi ha terceres persones 2010,  Contes infantils contra tot pronòstic 2013, Tot això ho faig perquè tinc molta por  2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015, De què fuges, qui et…

Aviat destacà pel seu alt nivell i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Masses Corals de Sagunt Ha collaborat amb orquestres de renom com l’Orquestra Ciutat de Barcelona o l’English Chamber Orchestra El seu repertori és força variat i comprèn un ampli espectre estilístic que inclou obres simfonicocorals de grans compositors dels segles XIX i XX Des de la seva fundació ha estat dirigida per Leo Massó 1961-73, Oriol Ponsa 1973-78, Edmon Colomer 1978-81,  Josep Prats 1981-2021 i Montserrat Meneses des del 2021 També ha estat dirigida puntualment per mestres com László Heltay, Pierre Cao…

L’any 1967 fundà el grup Dos+Un, amb el seu germà Jordi i Manel Joseph, futur vocalista de l’ Orquestra Plateria El grup publicà cinc discos EP amb cançons folk-pop, que foren reeditades l’any 2011 A l’inici de la dècada dels anys setanta s’uní a Jordi Batiste, amb el qual formà el duet Ia & Batiste, que publicà dos àlbums importants en el moviment de la Nova Cançó Un gran dia 1973 i Chichonera’s Cat 1975, el qual contenia una adaptació del poema de Josep Carner El gessamí i la rosa , musicada per Clua  Dissolt el duet 1978 formà el grup Moto Clua, amb el qual publicà el disc Amic…