Resultats de la cerca

La dominació dels bodos a l’Assam durà fins al s XIII, que passà sota el domini dels xans Els bodos són agricultors i ramaders i coneixen la tecnologia dels metalls, la ceràmica i el teixit Llur organització familiar és patrilineal, amb restes d’organització matrilineal entre els garos Han rebut una forta influència de la civilització hindú i han adoptat parialment el sistema de castes Llurs creences religioses han influit en el tantrisme

Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu

L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 839 un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198 l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936 Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya Fou possessió del monestir del Canigó El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859

Situat originàriament a la vora del llac Paladru, actualment es troba sota les seves aigües, cosa que ha permès una excellent conservació dels elements de fusta i ha fet possible la datació dendrocronològica del lloc des del 2740 aC fins al Calcolític Les restes de l’assentament han permès obtenir un gran volum d’informació sobre l’arquitectura de fusta i sobre els elements mobiliaris utilitzats en la vida quotidiana d’aquestes poblacions

Fundada el 628 aC, lluità constantment contra els fenicis i, al segle V aC, ajudà Siracusa contra els atenesos Fou destruïda pels cartaginesos en dues ocasions 409 i 250 aC Han estat conservades les seves importants ruïnes L’acròpolis ofereix clarament el pla reticular de la ciutat, amb diversos temples que daten dels segles VI-IV aC Són notables els altres edificis i les necròpolis, que han proporcionat abundoses restes de ceràmica

Un equip d’arqueòlegs dirigit per Eudald Carbonell i Carles Tornero descobreix, a la bauma dels fadrins Queralbs, Ripollès, utillatge de quars tallat del 6700 aC, que confirma l'activitat humana vers el 6700 aC, i testimoniaria la presència d’un dels últims grups caçadors recollectors a Catalunya Tot i que als anys setanta Carbonell havia identificat el lloc com a jaciment prehistòric, el descobriment de restes tan antigues en reforça la importància

Obert al públic l’any 2007, museïtza les restes de la línia de defensa que en la dècada de 1940 l’exèrcit franquista va construir als Pirineus Proposa al visitant un recorregut per búnquers rehabilitats, partint d’un centre de visitants on mitjançant recursos audiovisuals i escenogràfics es contextualitza el moment històric de la construcció de les estructures defensives Està vinculat a la xarxa d’espais de memòria que promou el Memorial Democràtic

Situada a 280 m, als darrers contraforts occidentals de la Meseta, és un centre comercial agrícola blat, oli, carn i manufacturer indústria alimentària, tèxtil i metallúrgica Antiga Ebura , celta, fou la Liberalitas Julia romana, de la qual conserva les restes d’un temple romà basament i setze columnes de granit i capitell de marbre, probablement del s II Important mercat agrícola durant la dominació musulmana, fou reconquerida per Alfons I de Portugal 1165

Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell , antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647 El barranc del Barxell , que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi

Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265