Resultats de la cerca
Es mostren 3862 resultats
Jaume Sastre i Font

Jaume Sastre i Font
© Antoni Salvà
Política
Docent, escriptor i activista.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1983, és professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut d’Educació Secundària de Llucmajor Autor de poemaris Insecticida , 1977 Simulacre , 1980, de l’assaig Freixura de porc o incitació a la intolerància 1983, reculls d’articles Un puput de cresta molla L'anticatalanisme a Mallorca noms, llinatges i fotografies , 1991 Mossegades , 1995 i de Conversa amb Gabriel Cañellas L'amo en Biel 2003, fou cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana APLEC a les Balears 1988 Ha protagonitzat accions de protesta,…
Serradui
Serradui
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), al NE del terme.
És situat a la ribera de l’Isàvena el riu travessa el terme de N a S pel sector occidental Hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Fins el 1980, que el terme de Serradui fou annexat al municipi d'Isàvena, aquest nucli fou un barri, anomenat el Pont de Serradui per la seva proximitat al pont que comunicava el municipi amb la riba dreta de l'Isàvena, on es concentrava la major part de la població del poble i cap municipal de Serradui, actualment conegut amb el nom del Barri L'antic terme de Serradui és accidentat també pels vessants de la serra del Cis tossal del Cis, 1759 m alt roca Cirera,…
Xacarella
Xacarella L’església de la Mare de Déu de Betlem
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s’alça suaument cap al S la part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar El secà, d’unes 500 ha, és dedicat a cereals, garrofers, ametllers i oliveres el regadiu 100 ha amb aigua del riu i 200 amb aigua de pous és d’hortalisses i cítrics Hi ha indústria del moble El 37% de la població activa treballa en l’agricultura i el 20%, en la indústria La població ha evolucionat, com la resta de la comarca, lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu ha…
Calles
Calles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat en part a la zona muntanyosa que separa aquesta comarca de l’Alt Palància cim d’El Mas de Castellanos, 1 053 m alt i en part a la vall del riu de Xelva, al sud de la qual el Túria travessa el terme engorjat en una zona fortament accidentada Les característiques del territori limiten l’extensió de la terra de conreu a 63 ha de regadiu i 1 000 de secà blat, oliveres, garrofers i vinya Al sector muntanyós hi ha 2 757 ha de pasturatges, 2 000 de terreny improductiu, 666 de bosc pinedes i suredes i 320 de brolles i espartars Hi ha bestiar oví El poble 397 h 2006 351 m alt, a la dreta del…
Benicolet

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al curs alt del Vernissa, que travessa el terme en direcció NW-SE.
El terreny, gairebé totalment pla, és accidentat a l’est per una sèrie de turons fronters amb l’horta de la Safor Els conreus ocupen la meitat del terme, amb predomini total del secà sobre el regadiu Els conreus més estesos són, de fa segles, el de la vinya raïm de taula, 200 ha, cereals, ametllers i oliveres però en desaparegué el de moreres amb les epidèmies de pebrina i la posterior crisi de la seda La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa 97,2% de l’àrea conreada La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió La població…
Benafigos

Església de Sant Joan Baptista, a Benafigos
(CC BY-SA 4.0) Juan Emilio Prades Bel
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la dreta del riu de Montlleó.
El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos , afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada L’agricultura és de secà blat 200 ha, ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya associada amb oliveres, garrofers i figueres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví 750 caps, i hom cria també animals de granja hi ha 58 ruscs La…
cel·la
Cadascuna de les àrees geogràfiques en què es divideix la cobertura d’un sistema de comunicacions mòbils cel·lulars.
A cada cella hi ha una estació base o punt d’accés que atén i gestiona les comunicacions dels abonats que es trobin en la seva àrea de cobertura Aquesta àrea se sol representar amb una forma hexagonal, imitant les celles d’una bresca construïda per abelles Aquesta representació facilita l’anàlisi i la gestió d’un sistema de comunicacions cellulars, malgrat que, en realitat, la cobertura d’una estació base depèn de diversos fenòmens que afecten la propagació de les ones ràdio, tals com l’orografia, la presència d’obstacles, etc Segons les dimensions de la cella i l’ús que se’n fa, hom parla de…
agent repel·lent
Farmàcia
Química
Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals.
Des d’un punt de vista químic, cobreixen una gran varietat de tipus de composts i hom ha desenvolupat agents repellents específics per a aquelles espècies que, en un terreny concret, provoquen efectes nocius per a l’home, tant des d’un punt de vista econòmic com sanitari Quant als mamífers, han estat emprats agents repellents contra els rosegadors, principalment les rates, entre els quals cal esmentar diverses amines alifàtiques saturades de 10 a 18 àtoms de carboni, derivats de la quanidina, així com algunes amides i nitrils Pel que fa als conills, hom ha emprat la impregnació…
Massanassa
Vista de Massanassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al S de la ciutat de València, estès d’W a SE fins a la zona de marjal pròxima a l’Albufera.
El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant terreny…
javelina
Esport
En l’atletisme, instrument de forma cilíndrica, llarg i prim, en un extrem del qual hi ha una punta cònica pesant de ferro de 25 a 33 cm de llargada.
La longitud és entre 2,60 m i 2,70, i el pes, de 800 g per a la categoria femenina és de 2,20 m a 2,30 i 600 g, respectivament El llançament de la javelina , anterior al del disc, constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades de l’heptatló i decatló Té lloc des d’una pista o carrer de 4 m d’amplada i 30-36,5 m de llargada acabada en un arc de 8 m de radi l’atleta compagina la velocitat, obtinguda mitjançant una cursa, amb la potència muscular del braç, l’espatlla, el tronc i les cames La javelina és subjectada amb la mà per una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina