Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
glosa
Folklore
Forma musical breu d’estructura indeterminada i en un sol temps, que recull generalment algun tema o cançó popular o tradicional i el desenvolupa a base de variacions.
Ha estat un tipus de composició molt utilitzada a Catalunya en l’àmbit de la música simfònica per a cobla per part d’autors com Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Antoni Català o Manuel Oltra, entre d’altres
ritme aksak
Música
Terme emprat per la musicologia moderna per a designar un cert tipus de ritme —associat sobretot a la música tradicional— caracteritzat per la seva asimetria o irregularitat mètriques.
Tot i que l’ús del terme turc aksak literament ’coixejant', ’entrebancant-se' així ho faci pensar, no és clar que aquesta mena de ritmes siguin d’origen exclusivament turc la influència de la mètrica grega, per exemple, no és del tot descartable En tot cas, des de Turquia s’haurien escampat ràpidament cap als Balcans i altres zones de l’Europa oriental i haurien donat origen a músiques de característiques ritmicomètriques semblants això explicaria l’ús del terme ritme búlgar com a pràcticament sinònim de ritme aksak El metre subjacent a un ritme aksak és irregular en el sentit que les unitats…
Tabrīz
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Oriental, Iran, al NW del país.
Situada al peu del volcà Sahend, ha estat sovint destruïda pels terratrèmols És centre comercial i estació obligada a la ruta que des de Teheran va a Turquia i a Rússia Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Correspon a l’antiga ciutat armènia de Kandsag El basar, de grandioses proporcions, és exponent de la importància comercial de la ciutat al començament del s XIX Hi és tradicional la manufactura de catifes, i sota els safàvides s XVI hi hagué una fàbrica reial típiques catifes amb un gran medalló central en forma d’estrella o poligonal Cal esmentar la…
Sant Joanet
La casa de la vila de Sant Joanet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial de la dreta del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Xúquer.
El petit terme és totalment pla antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs i tota la terra és conreada 125 ha, regada amb l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova l’arròs es troba en retrocés per dessecació de les terres, a benefici del taronger, actualment dominant Hi ha un polígon industrial amb més de 250000 m 2 La població, que havia crescut al llarg del segle XIX i fins el 1910, decaigué des de llavors fins al 1930 seguint la crisi arrossera i inicià una nova recuperació fins el 1960, any des del qual hi ha hagut una forta emigració vers…
Santa Magdalena de Polpís

Vista de Santa Magdalena de Polpís
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall de la rambla d’Alcalà (dita també barranc de Polpís), dominada a llevant per la serra d’Irta (on s’aixecava l’antic castell de Polpís) i a ponent per les talaies d’Alcalà, de les quals baixa el barranc de les Talaies o del Mas, que aflueix a la rambla d’Alcalà, aigua avall del poble.
La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la…
Palau del Vidre
Palau del Vidre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la riba dreta del Tec, que fa de límit N.
És drenat, a més, pel Tanyarí afluent, per la dreta, del Tec i per la ribera de Sant Andreu en un petit sector, límit oriental del terme La part septentrional és regada pel rec de Palau , del qual deriva l’aigua del Tec a Cabanes, i per l’agulla Cabdal Predomina l’agricultura de regadiu, que ocupa 504 ha de les 828 ha de conreus totals 1989 Hom hi conrea sobretot hortalisses tomàquets, enciams i escaroles, a més d’unes 150 ha de vinya, que produeix vi amb denominació d’origen La ramaderia és integrada per uns 90 caps de bestiar oví Hi ha alguna empresa de venda de materials de…
Ottawa
Ottawa, la capital del Canadà
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del Canadà, situada al SW de la província d’Ontario, a la confluència dels rius Rideau, Gatineau i Ottawa.
L’aglomeració comprèn 1010498 h 1996 Més del 40% de la població activa treballa en organismes i oficines del govern El nucli central conserva un caràcter tradicional, però la resta de l’àrea urbana ha tingut remodelatges recents nous barris residencials acomodats a l’est Sandy Hill, Eastview, un modern sector administratiu al centre carrer Booth o cap a la perifèria Confederation Heights, cinturó verd entorn de l’àrea urbanitzada i a les vores del Rideau Hi ha indústries, bé que només la foneria hi és relativament antiga Més modernes són les indústries tipogràfiques, les de maquinària tèxtil…
Navaixes
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància, aigua amunt de la ciutat de Sogorb.
El terme és de reduïdes proporcions El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo les fonts hi són abundants cal destacar la font de l’Esperança, i permeten el regadiu d’unes 120 ha llegums i arbres fruiters sobretot El secà 350 ha és ocupat per vinya i oliveres El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria fàbrica de rajoles i el 40% als serveis La tradicional activitat balneària són nombroses les fonts mineromedicinals ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament…
la Vilavella
Vista general de la Vilavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, enclavat dins el terme de Nules, des d’1 km a ponent del Calvari de Nules fins als darrers contraforts del NE de la serra d’Espadà: muntanyes dels Cristallets, del Pilonet de Santa Bàrbara, del Calvari i de Sant Sebastià.
Excepte aquest sector interior, el terme és pla, i baixa suaument cap a llevant Un terç del territori és improductiu el secà pràcticament ha desaparegut el regadiu es dedica quasi totalment a tarongers De la tradicional indústria espartera i espardenyera resta una fàbrica d’espardenyes de sola d’espart en règim cooperatiu Hi tenen una importància notable els banys de la Vilavella , d’aigües termals i medicinals oligometàlliques sulfatadocalcicoclorurades, que brollen de les fonts Calda o de la Vila, Freda, de l’Oliverar, Blanca, de la Ronya, del Metxó i de la Murta, aprofitades…
el Genovés
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s’estén en la seva major part a la dreta del riu d’Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús.
El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina