Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filologia a la Universitat de Barcelona Conreà la poesia dins l’anomenat “realisme existencialista” en llibres com El crit i la paraula 1973, Doble fons 1977, Destinatari d’albes 1980 i Limito al nord només amb el teu sexe 1981 Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal 1984, premi Carles Riba, accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida 1986 Publicà la novella Interruptus 1982, premi…

Professor a la Universitat de Moscou fins el 1965, arran d’unes acusacions de desviacionisme fou condemnat a treballs forçats El 1973 s’exilià a París En bona mesura i per procediments diversos, la major part de la seva obra palesa l’emprempta de la dissidència Així, en l’assaig Čto takoje socialističeskij realizm ‘Què és el realisme socialista’, 1959 satiritzà aquesta tendència artística D’entre les seves novelles destaquen Sud id’ot ‘El judici comença’, 1960, descripció de la vida urbana dels anys trenta, i L’ubimov 1963, sàtira sobre l’instint de submissió davant l’autoritat…

Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, i més tard fou becat per a completar estudis a l’Scala de Milà El 1981 guanyà el concurs Voci Verdiane de Busseto Itàlia i l’any següent triomfà al prestigiós concurs Čajkovskij de Moscou, guardons que li permeteren començar a desenvolupar la seva carrera internacional El 1984 obtingué un gran èxit en el seu debut al Covent Garden, amb Aïda , al costat de Luciano Pavarotti i Zubin Mehta, i el 1987 cantà el paper del Commendatore, de Don Giovanni , a Salzburg, dirigit per Herbert von Karajan Aquell mateix any debutà als Estats Units Filadèlfia, amb…

Dotada d’un registre de soprano d’extensió excepcional, començà de molt jove la seva carrera professional El 1942 s’uní a l’orquestra del compositor Moisés Vivancos, amb qui es casà el mateix any i amb el qual enregistrà els primers discs El 1946 es traslladà als Estats Units, on es nacionalitzà el 1955 i on causà un gran impacte, tant per la seva veu i les seves actuacions com per l’exotisme del seu aspecte, fet que ella mateixa contribuí a difondre afirmava ser descendent directe d' Atahualpa , adaptant-lo a les modes de Hollywood Publicà discs d’èxit Flahooley , 1951 Legend of the Sun…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci 1989, Quadern d’Erinna de Telos 1989, Com ombres vives 1996, Aigua Llunyana 2000, premi Vila de Martorell, La llum primera 2005, premi de Poesia Festa d’Elx 2004,  Des de l’arrel 2009, premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni 2008, Un lloc a l’ombra   2011, premi Carles Riba 2010, Em dic…

Filla d’un matrimoni de diplomàtics ucraïnesos, el seu nom de soltera era Anna Mazepa Es llicencià a Moscou en periodisme el 1980 i poc després entrà a treballar al diari soviètic “Izvestia” Amb la perestroika, passà a treballar en la premsa independent, especialment a “Novaja Gazeta”, un diari crític amb el Kremlin, en el qual les seves cròniques sobre les atrocitats de la segona guerra a Txetxènia, impulsada pel president Vladímir Putin des del 1999, la convertiren en una veu incòmoda, i a resultes de la qual rebé amenaces contínues i, després d’un primer intent el 2004, ésser…

Format, des del 1988, per Papa Jules saxo, harmònica, Lupe Villar guitarra, Quim Mondado veu i baix, Martín Rodríguez bateria i Josep MCorominas guitarra Des del 1985 interpretaren els propis temes Enregistraren, entre d’altres, Els senyors de les pedres 1989, Contes i llegendes 1993, Noctambulus 1996 i L’altre cantó del mirall 1999 Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic L’últim concert 2002 i Entre amics 2004, amb enregistraments en directe en els quals s’acompanyaren d’artistes i músics com Lluís Llach, Ramoncín,…

Nasqué el 1981 com a reacció al desmembrament de Joy Division Fins aleshores, aquest grup anglès havia publicat dos discs considerats obres mestres pioneres del post-punk , Unknown Pleasures 1979 i Closer 1980 Bernard Sumner veu i guitarra, Peter Hook baixista i Stephen Morris bateria formaren New Order juntament amb la teclista Gillian Gilbert El grup debutà el 1981 amb Movement , afegint al to marcial i sintètic de les seves cançons un component electrònic que els obrí el camí per a ésser pioners del techno-pop Influïts per Kraftwerk i per la música de ball dels clubs més…