Resultats de la cerca
Es mostren 5210 resultats
Sukhumi
Ciutat
Capital de la regió d’Abkhàzia, Geòrgia.
Situada als contraforts sud-occidentals del Caucas, és port a la mar Negra Centre industrial Primitiva colònia grega, Dioskuria segle V aC, fou conquerida segle I dC pels romans Sebastopolis , passà als bizantins al segle VI, i els genovesos hi tingueren una factoria Conquerida pels turcs al segle XVI, adquirí el nom actual i fou un important mercat d’esclaus El 1810 passà al domini de Rússia
principat de Schaumburg-Lippe
Història
Estat sobirà alemany format el 1807 en erigir en principat del Sacre Imperi el comtat de Schaumburg-Lippe.
Durà fins el 1918, que el darrer príncep abdicà, i es convertí en un estat lliure fins el 1946, que fou incorporat al land de la Baixa Saxònia El comtat de Schaumburg-Lippe fou format el 1643 pel comte Felip I de Lippe-Alverdissen mort l’any 1681 —fill del comte Simó VI de Lippe— en heretar parts de l’antic comtat de Schaumburg
Meknès
Ciutat
Capital de la província de Meknès, al Marroc central, al N de l’Atles central.
Centre agrícola vi, olives, un ferrocarril l’uneix amb Rabat, Fes i Algèria Té aeroport Fundada al segle X per la tribu zenāta dels Meknassa, al segle XVII Mulay Ismail la convertí en la seva capital i l’envoltà de muralles Són notables el palau 1634, que serveix de panteó reial, i la gran mesquita La ciutat europea és completament separada de la medina marroquina
Ajarquía
Comarca de la província de Màlaga, Andalusia.
El seu sòl és constituït per esquists paleozoics molt degradats i en els quals l’erosió ha format nombrosos barrancs Exporta vi i panses Hi tingué lloc el desastre d’Ajarquía , en què Abū-l-Hasan ‘Ali infligí una desfeta a les tropes castellanes manades pel mestre de Santiago Alonso de Cárdenas, quan aquestes intentaven la conquesta de Màlaga durant la campanya de Granada
Foligno
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia, situada a la vora esquerra del riu Topino.
El pla de la ciutat, gairebé rectangular, conserva els trets d’un antic campament romà És un centre comercial i un nucli industrial en ràpida expansió, afavorida pel seu emplaçament, dominant el pas principal entre la plana umbriana i la costa de l’Adriàtica Hi ha indústria sucrera, tèxtil, metallúrgica, paperera i de pasta de sopa És un mercat agrícola cereals, oli, vi, farratge
sèquan | sèquana
Història
Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona, que tenia per capital Besançon.
Al s VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàllia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar Un cop sotmesos als romans 51 aC, llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum
Chiusi
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Correspon a la Clusium d’època romana, un dels nuclis urbans importants dels etruscs A les necròpolis dels voltants es conserven una sèrie de tombes monumentals importants Tomba della Scimnia, del Granduca, del Colle, etc dels s VI al IV aC, d’on procedeix una gran quantitat de materials diversos, especialment d’escultura funerària, que és actualment als museus de Chiusi i de Florència
Mantinea
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, a l’Arcàdia oriental.
Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis
Haro
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la ribera de l’Ebre i al límit amb la comunitat autònoma basca.
La seva economia està estretament lligada a la indústria del vi elaboració de vins de qualitat, boteria, química També en són destacables altres sectors com el tèxtil, el de conserves i embotits El barri antic és el més turístic Hi destaca l’Ajuntament, que havia estat el convent de Sant Agustí, l’església de Santo Tomás segle XVI i el Palau dels Condes de Haro
Pere I de Constantinoble
Història
Emperador llatí de Constantinoble.
Fill d’Elisabet de Courtenay i de Pere, fill de Lluís VI de França, es casà amb Violant, germana de l’emperador llatí Balduí El 1216 fou elegit per al tron de Constantinoble, però, presoner del dèspota de l’Epir, mai no arribà a possessionar-se de la seva dignitat, que ostentaren, posteriorment, els seus fills Robert 1219-28 i Balduí II 1221-61
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina