Resultats de la cerca

Es formà al Gimnàs Frediani de Vilassar de Mar, i fou campiona d’Espanya juvenil tres vegades 1966, 1967, 1968, tant individual com per equips Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1970, el d’Europa 1971, els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyà la medalla d’or en terra i la de bronze per equips, i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Es retirà el 1972 i, durant vint-i-cinc anys, dirigí el seu propi gimnàs a Mataró També entrenà gimnastes a Sant Vicenç de Montalt fins el 2007 Posteriorment, collaborà com a preparadora d’elements gimnàstics i elasticitat amb l’…

Situació Vista des del costat de ponent d’aquesta església, avui molt transformada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un dels extrems del poble, que s’estén dalt d’un serrat proper a la carretera de Ponts, a la banda meridional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG748224 S’hi arriba amb facilitat per la carretera de Jorba a Ponts A uns dos quilòmetres de Calaf, just després d’haver passat per unes explotacions de teuleria i gres, cal desviar-se a la dreta per tal d’iniciar la curta carretera que hi mena La clau, ens la pot facilitar el mossèn que té cura de l’església i…

El terme coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília Aquest lloc apareix documentat per primer cop en el llistat de parròquies del bisbat de Vic a mitjan segle XI L’any 1072 hi ha notícia d’un personatge anomenat Guillem Sanç de Sorerols, però no és fins el 1086 que aquest castell apareix esmentat Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona Van ser feudatàries d’aquest castell les famílies Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres L’any 1587 el castell va ser venut per Frederic de Cardona al baró de Savassona, de…

Situat a la capçalera de la riera de Llimós afluent, per l’esquerra, de la riera de Merlès, al sector nord-occidental del terme vall de Matamala , que presideix la serra de Matamala el Padró, 1366 m alt, d’una extensió de 9 km d’E a W, des de Sant Esteve de Vallespirans riera de Vilardell fins a Viladonja riera de Merlès, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar L’església parroquial Santa Maria fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia En depèn…

Estudià a Llotja i treballà amb Vicenç Navarro, Joaquim Ros i Josep Maria Camps i Arnau S'especialitzà en la producció d’imatgeria religiosa El 1971 guanyà en concurs el projecte i la realització del retaule d’alabastre per al santuari de Torreciudad Osca, la seva obra més coneguda El 1970 participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el Museu d’Art Modern de Barcelona actual Museu Nacional d'Art de Catalunya n'adquirí una escultura El 1981 realitzà els relleus de Sant Pere i Sant Pau al presbiteri de la catedral de Barcelona 1981 Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi…

Fundat el 1990, per iniciativa del poeta Vicenç Altaió, que n'ha estat el director, estigué vinculat al departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El seu objectiu era el foment de la recerca i la patrimonialització en els àmbits de la cultura, l’art i la ciència Les seves sigles, inspirades en el títol d’un llibre de JVFoix, corresponen a Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals Organitzà exposicions i seminaris en diversos centres i concedí beques a joves creatius, impulsant projectes artístics multidisciplinaris L’any 2009 la institució KRTU desaparegué com a tal per…

A la mort del seu pare ~947 i del seu cosí Guillem I de Pallars ~950, Ramon III i els seus germans, Borrell i Sunyer, devien ésser menors d’edat, motiu pel qual llur mare Goldregot degué governar el comtat fins vers el 963 Ramon, Borrell i Sunyer governaren conjuntament des d’aleshores, si bé Ramon III, que devia ésser el primogènit, exercí una mena de primacia Tots tres foren marmessors de llur cosí, el comte Borrell II de Barcelona Ramon III féu donacions als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles 963 i 976, Gerri 966 i Sant Pere de les Maleses 973 i 988 i a l’església de Sant Vicenç…

Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat…

Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça…