Santa Maria de Durfort (Calonge de Segarra)

Situació

Vista des del costat de ponent d’aquesta església, avui molt transformada.

ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán

L’església és situada en un dels extrems del poble, que s’estén dalt d’un serrat proper a la carretera de Ponts, a la banda meridional del terme.

Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG748224.

S’hi arriba amb facilitat per la carretera de Jorba a Ponts. A uns dos quilòmetres de Calaf, just després d’haver passat per unes explotacions de teuleria i gres, cal desviar-se a la dreta per tal d’iniciar la curta carretera que hi mena.

La clau, ens la pot facilitar el mossèn que té cura de l’església i que resideix a Sant Pere Sallavinera, o bé es pot demanar en una de les cases del poble, els estadants de la qual ens hi acompanyaran. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fulia, que després s’anomenà Durfort. Inicialment, tingué funcions parroquials, que aviat perdé i passà a ser sufragània, condició que té en l’actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels seus senyors, els vescomtes de Cardona.

El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1040, en què es consagrà l’església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions de la qual es trobaven l’església, la vila i el castell de Folia, que havia estat donat pel bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona, Eriball, que presidia la consagració, com a dotació de la nova església.

Les funcions parroquials de l’església es confirmen en una llista de parròquies d’entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Fulla. L’advocació de l’església es troba en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1054, en què confirmava les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les quals hi havia l’església de Santa Maria de Folia juntament amb el castell.

Com a parròquia apareix per darrer cop en una llista de parròquies de mitjan segle XII. L’any 1331 el bisbe Galceran Sacosta visità aquell sector, però no aquesta església, ni posteriorment cap més bisbe ho feu, de la qual cosa es desprèn que ja havia passat a ser sufragània de la parròquia de Cunill, situació que mantingué fins l’any 1878, que passà a dependre de la parròquia de Mirambell, també com a sufragània. Actualment, continua tenint culte com a sufragània del poble de Durfort. (ABC)

Església

Edifici d’origen romànic, però modificat per remodelacions posteriors que n’han alterat ostensiblement estructura i l’aspecte formal. Es tracta, doncs, d’una construcció composta per una única nau rectangular que actualment també inclou l’espai ocupat per l’absis, bandejat en renovar la capella.

L’edifici, que té els paraments interns enguixats, és cobert amb una volta de mig punt, també enguixada, que priva de saber si és l’original.

Tant la porta com l’única finestra que il·lumina el recinte, com també el campanar d’espadanya que corona el mur de ponent, obeeixen als processos remodeladors de què fou objecte l’edifici. D’altra banda, l’interior del recinte és envaït per un cor i per dues capelles laterals, tot també inserit posteriorment.

L’aparell, parcialment reestructurat, ha estat obrat amb carreus de mides mitjanes i ben escantonats, disposats en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt. L’estat de conservació de l’edifici és força bo. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Villanueva, 1821, vol. VIII, pàgs. 291-296
  • Pladevall, 1971-1972, pàgs. 283-304
  • Buron, 1980, pàg. 87
  • Pladevall, 1982, vol. V, pàg. 460
  • Casas i Nadal, 1992, pàssim