Resultats de la cerca
Es mostren 1990 resultats
virus del Zika
Biologia
Virus de la família Flaviviridae, transmès generalment per mosquits del gènere Aedes i que dóna lloc a una infecció d'efectes diversos.
Els símptomes més habituals, similars als d’altres infeccions víriques també transmeses per mosquits, com el dengue o el chikungunya , són febre, l’aparició d’erupcions eritematoses exantema, conjuntivitis, dolors musculars i articulars i malestar general Es manifesten dins de la primera setmana després de la picada en humans infectats, bé que en la majoria dels casos la infecció és asimptomàtica En cas contrari, cursa de manera lleu fins que guareix espontàniament No existeix tractament o medicament específic conegut, i hom recomana la ingestió de líquids per a prevenir la deshidratació,…
Siwalik
Serralada
Serralada de l’Àsia central, que s’estén des de Caixmir fins al riu Kosi, entre l’Índia i el Nepal (350 km).
És formada per conglomerats terciaris, amb una remarcable fauna fòssil, plegats en època recent Té una altitud de 800 a 1 200 m Davalla esglaonadament a la vall del Ganges i és separada de l’Himàlaia per una sèrie de valls longitudinals duns Coberta de bosc, abundant en Shorea robusta sal a l’E, que ha estat superexplotada i és actualment en vies de repoblament
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la…
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602, s’estenia…
ilang-ilang
Botànica
Arbre originari de l’Àsia meridional les flors del qual produeixen un oli d’olor dolça molt emprat en la fabricació de perfums.
escita
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor , a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels jonis i…
santònic
Botànica
Farmàcia
Planta subarbustiva, de la família de les compostes, olorosa i amargant, pròpia de l’Àsia occidental, de la qual és extreta la santonina.
batalla de Mícale
Història
Militar
Batalla lliurada el 479 aC entre els grecs i els perses prop del promontori de Mícale, a la costa de l’Àsia Menor.
La flota persa, en ésser atacada, es retirà a l’illa de Samos i atrinxerà les naus, que foren incendiades pels grecs ajudats dels jonis rebels Molts segles més tard, fou també el lloc d’una confrontació turcogrega 1821 La victòria, en aquesta ocasió, també fou dels hellens
devanagari

Alfabet devanagari
©
Lingüística i sociolingüística
Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi
, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.
Hom troba els primers vestigis del devanagari en inscripcions del segle VII, i són una modificació de l’escriptura gupta, posada en voga al segle IV per la dinastia homònima D’escriptura tradicional del sànscrit, el devanagari ha esdevingut l’alfabet de l’hindi modern
espelta petita

Espiga d’espelta petita
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat, de la família de les gramínies, d’espiga petita i poc productiu, espontani a l’Àsia Menor i conreat als països mediterranis.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina