Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Nova York, Yale i Tòquio i de la London School of Economics, el 1990 rebé, juntament amb WSharpe i MMiller, el premi Nobel d’economia per les seves aportacions en els estudis sobre selecció i administració de les carteres de valors

Féu treball de camp al Brasil i a Moçambic, i fou professor de les universistats de Colúmbia 1953-80 i Florida 1980-2000 Principal representant i formulador del corrent anomenat materialisme cultural, que considera les condicions tecnològiques i ambientals especialment en relació a la subsistència com a determinants en l’evolució de les societats, propugnà, així mateix, l’aplicació del mètode científic en les ciències socials i atacà els corrents que, a parer seu, partien de pressupòsits especulatius, emotivistes o directament obscurantistes De la seva extensa producció destaca The Rise of…

Format a les universitats de Georgetown, Oxford i Yale, en 1974-76 fou professor de dret a Arkansas Afiliat al partit demòcrata, fou governador general d’aquest estat en 1979-81 i en 1983-91 El 1992 derrotà  George H Bush en les eleccions presidencials El seu mandat estigué marcat per la presumpta implicació en un escàndol de corrupció durant la seva època de governador En política interior, l’enorme dèficit públic i la majoria republicana al Congrés sorgida de les eleccions legislatives del 1994 l’obligaren a reduir dràsticament el seu programa inicial de millora de les prestacions socials,…

Doctorat en física química 1962 a l’Institut Tècnic Federal de Zuric, on des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat, rebé el premi Nobel el 1991 per la seva contribució al desenvolupament de la metodologia sobre l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d’alta resolució

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…

Fill de Sergej Vladimirovič Mikhalkov i germà de Nikita Mikhalkov , estudià a l'Escola Estatal de Cinematografia i començà escrivint guions Andrej Rubl’ov , d'Andrej Tarkovskij i es convertí en un dels màxims exponents d’un nou cinema soviètic reflexiu i crític amb pellícules com Pervij ucitel ‘El primer mestre’, 1961, Istorija Asij Kljacinoj ‘La felicitat d’Àssia’, D’ad’a Van'a ‘Oncle Vània’, 1969 i l’epopeia històrica Siberíada 1978-79 El 1981 s’installà als EUA i dirigí Maria's Lovers 1984, Runaway Train 1985, Duet for One 1986, Shy People 1987, Homer and Eddie 1989, i la…

Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià  i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Advocat, fill d’una família aristocràtica de terratinents amb interessos en la mineria, s’incorporà al partit liberal, i des del 1888 fou diputat per Guadalajara, província on tenia les propietats agràries familiars Fou nomenat comte de Romanones el 1893 i gran d’Espanya el 1911 Regidor i alcalde-president de l’ajuntament de Madrid, el 1901 rebé la cartera ministerial d’instrucció pública En la lluita entre Moret i Montero Ríos per la successió de Sagasta, sostingué el primer, però, alhora, començà a constituir el seu propi grup, que dotà d’un òrgan d’expressió, el Diario Universal 1903 En…

Metge als barris obrers de Berlín i socialista, s’exilià a França el 1933, i el 1940 als EUA En acabar la guerra tornà a Alemanya Considerat un dels renovadors de la tècnica novellística alemanya, escriví drames, assaigs, novelles i contes Les primeres obres, de temes històrics i fenòmens collectius, són expressionistes Die drei Sprünge des Wang-Lun ‘Els tres salts de Wang-Lun’, 1915, Wallenstein 1920, Berge, Meere und Giganten ‘Muntanyes, mars i gegants’, 1924 i Berlin Alexanderplatz 1929, que tracta del fenomen de les metròpolis modernes, alienadores de l’individu A l’exili inicià una…