Resultats de la cerca
Es mostren 3338 resultats
comes de Burbe
Lloc de pasturatge de bestiar de llana, al vessant E del ras de Conques, sobre Ars, al terme de les Valls de Valira (Alt Urgell).
El bosc de Burbe , un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant
Aisne
Riu
Riu de la França atlàntica, a la conca de París (300 km).
Neix al bosc d’Argonne i aflueix a l’Oise per l’esquerra Els 57 km darrers són canalitzats
Aigües Tòrtes
Indret de la Ribera d’Aiguamòg (municipi de Salardú, Vall d’Aran), més amunt del saltant d’Aigües Tòrtes
, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets 1 820 m alt
Navas de Oro
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, situat entre el riu Eresma i el Pirón, afluent del Cega.
L’economia se sustenta sobretot en les activitats derivades de l’explotació del bosc extracció de fustes i resines
La taigà al món
Els boscos boreals eurasiàtics de coníferes Els boscos de coníferes de la taigà eurasiàtica es distribueixen per un cinturó circumpolar just per sota del cercle polar àrtic, aproximadament entre els 50 i els 70° de latitud N Formen una franja llarga i estreta que va des de la península Escandinava fins a Sibèria Limiten al N amb el bioma de la tundra i al S amb les estepes centreasiàtiques o amb les boscanes decídues d’Europa i l’W d’Àsia Tot i que es tracta d’una massa boscosa contínua, no és pas completament homogènia, ja que en un territori tan extens de més de 700 milions d’ha en anar de…
Aubenç
Masia
Masia del terme de Peramola (Alt Urgell) situada prop dels termes de Montanissell i Gavarra a uns 1 460 m d’altitud al vessant septentrional de la serra d’Aubenç prop del seu cim, el Coscollet (1.610 m alt.); els contraforts d’aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
Aquesta zona és, en part, coberta de bosc selva d’Aubenç i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant
olivereta
Botànica
Arbust de la família de les oleàcies, d’1 a 3 m d’alt, amb fulles lanceolades i tardanament caduques, amb flors blanques i fragants, disposades en panícules terminals, i amb fruits bacciformes negres i arrodonits.
Es fa espontàniament en una gran part de l’Europa humida, sobretot en bardisses i en vorades de bosc caducifoli
vall de Carlat
Nom que pren la vall del Ter prop de la seva capçalera, aigua avall de l’estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l’Orri, fins al poble de Setcases.
Els seus vessants rosts són coberts de boscs baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l’esquerra
província submediterrània
Biologia
Província meridional de la regió biogeogràfica eurosiberiana, que marca la transició cap a la regió mediterrània.
El paisatge hi sol ésser caracteritzat pel predomini del bosc caducifoli sec rouredes de roure martinenc i de roure valencià, castanyedes, etc
Calmella
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb els Aspres, entre el coll de Prunet, al N, i el coll d’Oms, al S.
La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de…