Resultats de la cerca
Es mostren 2309 resultats
reacció de Meerwein-Ponndorf-Verley
Química
Reacció de reducció d’aldehids i cetones a alcohols primaris o secundaris per l’acció d’un alcòxid d’alumini, sovint l’isopropòxid, segons la reacció 3R1R2C = O + Al [OCH(CH3)2]3 ⇌ ⇌(R1R2CH-O)3Al + 3(CH3)2C = O.
L’eliminació per destillació de l’acetona produïda permet de desplaçar l’equilibri cap a la dreta El tractament posterior amb un àcid del nou alcòxid format produeix l’alcohol corresponent La reacció inversa és coneguda com a oxidació d’Oppenauer
Adolph Strecker
Química
Químic alemany.
Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada
nitrat de potassi
Química
Sòlid cristal·lí, higroscòpic, de gust salí, soluble en l’aigua, que es fon a 337°C.
Hom l’obté per reacció del clorur de potassi amb l’àcid nítric, i es troba també a la natura associat amb el guano Fou emprat antigament en la fabricació de la pólvora, i actualment troba aplicació en la preparació d’adobs especials
nitrat de beril·li
Química
Cristalls blancs deliqüescents que es presenten en forma de trihidrat [Be(NO3)2.3H2O], molt solubles en aigua.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre l’òxid de berilli amb les subsegüents evaporació i cristallització Sovint és emprat com a enduridor en la composició de camises de becs d’incandescència i també com a reactiu químic
iodometria
Química
Mètode indirecte d’anàlisi volumètrica de substàncies oxidants, basat en la reacció d’aquestes amb un excés d’ió iodur i en la valoració amb solució patró de tiosulfat del iode alliberat segons la semiequació 2I- ⇋ I2 + 2e-
.
Les iodometries tenen lloc sempre en medi àcid, en presència de midó o d’α-naftoflavona com a indicadors Les fonts d’error possibles són l’oxidació del iodur per l’oxigen de l’aire i la pèrdua de iode per volatilització
creatina
Bioquímica
Substància relativament poc soluble en aigua i insoluble en èter que es dóna al teixit muscular.
La major part de creatina, combinant-se amb l’àcid ortofosfòric, dóna el fosfagen o fosfocreatina, que intervé en la cessió d’energia per a la contracció muscular És sintetitzada al fetge i als ronyons En solució aquosa dóna lloc a la creatinina
picolina
Química
Cadascun dels tres composts isòmers consistents en un anell de piridina en el qual un dels àtoms d’hidrogen es troba substituït per un radical metil.
Són líquids incolors, solubles en alcohol i aigua, que hom obté per destillació seca dels ossos i del carbó Són emprats com a dissolvents la β-picolina 3-metilpiridina és emprada en la preparació de l’àcid nicotínic i els seus derivats
clorhidrat d’anilina
Química
Cristalls blancs que s’enfosqueixen en l’aire i a la llum.
Són solubles en aigua i alcohol, i es fonen a 198°C És obtingut a partir d’anilina i àcid clorhídric, i és emprat com a intermediari en la síntesi de colorants i per a la tintura i l’estampat al negre d’anilina
oxiàcid
Química
Nom genèric dels àcids que en llur molècula contenen àtoms d’oxigen.
La seva estructura consisteix en un àtom no metàllic al centre, envoltat pels àtoms d’oxigen alguns d’aquests àtoms s’enllacen, al seu torn, amb àtoms d’hidrogen Són oxiàcids l’àcid sulfúric, el nítric i el fosfòric entre d’altres
indicador químic
Ecologia
Paràmetre químic que hom utilitza per a tipificar l’existència de pol·lució d’un medi, generalment aquós.
Per bé que n'hi ha molts d’utilitzables, els més usuals són la demanda bioquímica d’oxigen DBO , la demanda química d’oxigen DQO , el nitrogen orgànic, el pH, la conductivitat elèctrica, el nitrogen inòrganic, l’àcid sulfhídric i l’oxigen dissolt