Resultats de la cerca

La capella, que no és documentada fins el 1348, s’alça al lloc de l’antic castell de les Espases No se sap res del seu origen, però en tot cas no sembla que es pugui remuntar més enllà del segle XIII, perquè el 1205 no apareix en la relació de les esglésies del terme que esmenta Ramon de Guàrdia en el seu testament El 1374 i el 1389 hi ha sengles llegats desis diners a la capella El 1604 i el 1776 es feren sengles reparacions de l’ermita, que li donaren la fesomia actual

Ingressà com a escolà a l’església de Sant Jaume de Barcelona, on estudià solfeig, piano i nocions d’harmonia amb el mestre de capella Nicolau Manent A setze anys substituí el mestre, i continuà els estudis d’orgue i composició amb Anselm Barba i Josep Ribera El 1874 entrà com a professor de música i mestre de capella als jesuïtes de Barcelona, i alhora desenvolupà una intensa tasca docent en diferents centres d’ensenyament religiós de Barcelona Fou un wagnerista fervent, fins al punt que el 1882 anà a Bayreuth a l’estrena de Parsifal Compongué majoritàriament obres…

Fou deixeble del pare M López a Montserrat Director de l’escolania montserratina, impulsà canvis en la seva reglamentació i procurà l’actualització de l’instrumentari de la capella de música tot adquirint, entre altres, violins, flautes travesseres i oboès Així mateix, gràcies a aquesta iniciativa, el 1734 l’orguener Antoni Boscà construí un orgue per a l’acompanyament de la capella El 1738, Esteve prengué una part molt activa en la renovació de l’orgue major del temple Entre els seus deixebles hi hagué el pare Antoni Soler De Benet Esteve es conserven algunes obres…

Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore

Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus

Treballà al servei de la cort de l’arxiduc Maximilià d’Àustria a partir del 1560 Quan aquest esdevingué emperador, l’any 1564, Mergot passà a ocupar un lloc com a baix a la capella de la cort de Viena La mort del sobirà, l’any 1576, i la dissolució de la capella musical feren desaparèixer també qualsevol altra notícia sobre Mergot Se li han atribuït amb seguretat alguns motets publicats entre el 1567 i el 1568 Possiblement és el Franciscus Porto del qual es conserva un madrigal a cinc veus en una collecció italiana del 1547

Es formà amb Gerónimo de Espinar i Bartolomé de Olaso com a escolà de cant a la catedral de Segòvia 1542-49 Posteriorment es traslladà a Salamanca, on estigué al servei del noble Mateo Arévalo Sedeño, el seu benefactor, gràcies al qual fou el primer compositor europeu que s’establí a Mèxic El 1554 entrà com a cantor a la catedral de la capital mexicana i el 1556, després d’ordenar-se de sacerdot, fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa en llatí i en llengua vernacla i desenvolupà una important tasca d’organització de la capella musical

Format amb GBMartini, conreà aviat l’òpera Passà a Copenhaguen 1755, on fou mestre de capella i director del teatre fins el 1775 Havent tornat a Itàlia, l’estrena de Le gelosie villane 1776 el féu cèlebre i obtingué la direcció de la capella de la catedral 1779 Caterina II el cridà a Rússia 1784, on assolí grans èxits i on establí un diapasó unificat per a tots els instruments Morí quan tornava a Itàlia Deixà òperes cèlebres, com Fra i due litiganti il terzo gode 1782, música litúrgica llatina i eslava, música de cambra, etc

Aquesta església, ara desapareguda, era la capella del castell de Cervera Se’n té notícia des de l’any 1133, en què Guillem Dalmau de Cervera li féu un llegat testamentan d’un farraginal prop de l’abeurador sobirà, i establí que amb els diners de la venda dels seus ausbergs es compressin alous per poder dotar un beneficiat que cantés misses per a la salvació de la seva ànima i la de la seva muller i visités els seus sepulcres En un inventari del castell de Cervera del 1482 hi consta la capella, que era presidida per un retaule

Al lloc on actualment s’aixeca el convent de Sant Ramon hi hagué, com a mínim des del segle XIII, una capella dedicada a sant Nicolau El 1245, el paborde de Solsona, Guerau Calvó, va concedir a Pere Nolasc, futur sant, l’església de Sant Nicolau “ sita intra terminos castri de Mediano ”, a la parròquia de Portell Sobre aquesta capella es va fundar un dels convents de l’orde de la Mercè més antics, que, passat el segle XVII, i a causa del culte a sant Ramon Nonat, es convertí en un santuari, on se’n veneren les relíquies