Resultats de la cerca

El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames allusius a aquest que després eren publicats Aviat s’hi afegiren també allusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera 1569, el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els intents de…

Pare de Manuel Ibern Alcalde, fou conegut com Polichón Fou directiu del Club Natació Barceloneta i entrà a formar part de la comissió esportiva de l’entitat 1953, que arribà a dirigir 1960 Aconseguí disposar de la piscina coberta municipal del passeig Marítim, que l’Ajuntament de Barcelona cedí en usdefruit al seu club 1968 També exercí d’entrenador de natació i waterpolo Com a primer entrenador, assolí un equip de waterpolo que posà fi al domini del Club de Natació Barcelona a partir del 1969, però deixà el càrrec el 1970 Fou premiat amb la medalla al mèrit del Collegi Català d’Entrenadors…

Central, el 1980 arribà al Collegi Alpe, procedent del Club Voleibol Son Amar de Mallorca Després de tres temporades, el 1983 fitxà per l’Hispano Francès i el 1984 per l’ARCA Almacelles El 1986 tornà a Barcelona per jugar amb els Bombers, on formà un trident destacat amb Rafa Pascual i Sergio Arregui i aconseguí dos trofeus Generalitat 1988, 1989 El 1989 marxà al Club Voleibol Palma També fou jugador de la selecció universitària de la Universitat de Barcelona durant set temporades 1982-89 i en 45 ocasions de la selecció espanyola El 1991 fou convocat per jugar partits internacionals amb l’…

S’inicià en el patinatge artístic i a vuit anys començà a jugar a hoquei al collegi dels maristes de Sants Completà la seva formació al FC Barcelona, amb el qual debutà en el primer equip 1992, i disputà dos Campionats d’Europa júnior amb la selecció espanyola La temporada 1993-94 jugà al Blanes HCF i la següent fitxà pel CP Vic, en el qual jugà fins el 2006, exceptuant la temporada 2000-01, que defensà la samarreta del CP Alcobendas Amb el Vic guanyà una Copa del Rei 1999 Després jugà una temporada a l’Igualada HC, una al Cerdanyola CH, a primera divisió estatal, una al Llista Blava, dues al…

Jugà a voleibol i es formà com a professora d’educació física i esport Creà el Collegi Professional de Llicenciats en Educació Física de Catalunya i fou secretària d’esport i lleure al Congrés de Cultura Catalana 1975-76 Professora de l’INEFC des del 1980, ha realitzat estudis sobre el paper de la dona en l’esport Dirigí la revista especialitzada Apunts Educació Física i Esports , i els vídeos La mujer y el deporte i Franquismo y actualidad Ha publicat La coeducació en l’educació física 1995, Activitats físiques per a adults manual de la dona surt, i mou-te 2003, entre d’altres Junt amb…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del COI, la medalla…

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, contribuí a recuperar la pràctica de l’atletisme a Girona després de la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Catalunya de 100 m i de salt de llargada 1944, 1945 i de pentatló 1944 Fou campió d’Espanya de salt de llargada 1945 i disputà diversos encontres internacionals amb les seleccions de Catalunya i d’Espanya Impulsà la creació de l’equip d’handbol del GEiEG, del qual fou el capità 1946-56 Fundà la Federació Provincial d’Atletisme de Girona 1958, i feu tasques tècniques en competicions d’àmbit català i internacional durant els anys…

Membre del Club Natació Atlètic de Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de mig fons i de fons Fou campió de Catalunya absolut de 400 m i 1500 m lliure 1933 i doble subcampió a la Travessia del Port de Barcelona 1931, 1932 Després de la Guerra Civil assolí el títol dels 1500 m lliure en els Campionats de Catalunya 1939 i novament el subcampionat a la Travessia del Port de Barcelona 1939, 1940, així com el Campionat de Catalunya de waterpolo de segona categoria Ja retirat fou entrenador del CE Mediterrani 1943-45 i del CN Atlètic 1948-53 El 1954 s’integrà com a professor del primer curs…

S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del comitè…