Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona
Història
Entitat proteccionista creada a Barcelona vers la fi del s XIX.
El seu objectiu era de defensar els drets dels comerciants i dels industrials davant el govern Fou un dels cinc organismes que enviaren un programa de les aspiracions de Catalunya en el terreny fiscal, comercial i polític a la reina regent Maria Cristina 1898 Participà activament en el Tancament de Caixes 1899, fet pel qual fou dissolta per les autoritats Restablerta, el seu president, Sebastià Torres, fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901 L’entitat féu costat a la creació de la Mancomunitat de Catalunya 1914 El 1920 encara existia, i era formada…
Antoni de Ribera
Música
Compositor.
La primera dada coneguda sobre la seva biografia el situa a la capella papal, on fou cantor entre el 1520 i el 1527 Se n’han conservat algunes obres que testimonien l’habilitat de Ribera com a compositor La seva producció litúrgica és representada per un parell de misses a quatre veus, conservades a Tarassona i a Coïmbra També se’n coneixen tres motets a tres veus La seva música secular conservada és formada per dues composicions profanes, un villancico i un romance recollits en el Cancionero Musical de Palacio Se li han atribuït, a més, diversos arranjaments de cançons populars…
,
Casa forta de Llorà (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Es tracta d’un edifici situat al costat de l’església parroquial de Sant Pere de Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 Història Les transformacions que es realitzaren en aquesta casa impedeixen saber si s’han conservat altres vestigis de l’edifici original, que pel seu parament podem datar, en les diferents fases, entre els segles X i el XII Casa La casa que hi ha al costat nord-oest de l’església de Sant Pere de Llorà conserva la façana de ponent d’un edifici anterior a la construcció actual, formada per dos pisos sense obertures, amb un aparell d’ opus spicatum , i…
Sant Blai de Bot
Art romànic
El lloc de Bot Buzot és esmentat l’any 1153 en la delimitació del terme de Miravet Bot va formar part del domini, primer dels templers i després dels hospitalers, sotmès a la comanda d’Horta La seva església, dins la diòcesi de Tortosa, consta en les dècimes papals del 1279 i el 1280 Fou visitada pel bisbe tortosí Francesc de Paolac el 1314, quan n’era rector Bonanat de Torres L’església actual va ésser reedificada al segle XVII i està formada per una única nau amb capelles laterals Té un campanar de torre quadrat La porta, d’arc de mig punt, és emmarcada per columnes, sobre un…
José Joaquim Emérico Lôbo de Mesquita
Música
Compositor i organista brasiler.
Principal representant del mulatismo musical , treballà durant la segona meitat del segle XVIII a la província de Minas Gerais A Arraial do Tejuco, ara Diamantina, ingressà en Nossa Senhora das Mercês dos Homens Crioulos, congregació religiosa formada només per homes mulats Més tard es traslladà a Villa Rica, actualment Ouro Prêto, on, a partir del 1795, treballà com a compositor, director i organista per a les irmandades En la darrera etapa de la seva vida visqué a Rio de Janeiro La seva obra se centrà en la música religiosa i comprèn misses, motets, oficis de difunts, un…
Gaietà Mensa i Grau
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona recepció tant en…
Nicholas Ludford
Música
Compositor anglès.
La primera notícia biogràfica de la qual es té coneixement és del 1521, any que fou admès a la Fraternitat de Sant Nicolau, a Londres Desenvolupà la major part de la seva activitat professional a la capella de Sant Esteve, adjunta al Palau Reial de Westminster, fins a la seva dissolució el 1547 Mantingué una pensió fins l’any 1557 La seva etapa creativa més important se situa al voltant del 1530 La major part de la seva producció, conservada en fonts manuscrites, és formada per misses i alguns motets escrits en un estil típicament anglès També se’n coneix un magníficat a sis veus…
madeixa
Indústria tèxtil
Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams
contradansa
Música
Dansa anglesa, d’origen probablement rural, que estigué de moda entre l’alta societat al segle XVIII.
És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L…
grup
Música
Terme que designa les seccions principals d’una exposició i d’una reexposició d’una obra en forma sonata.
Es distingeix un primer grup o grup principal, un segon grup o grup secundari i, eventualment, un grup conclusiu L’ús d’aquest terme fou proposat per D Tovey en l’obra A Companion to Beethoven’s Pianoforte Sonatas Londres, 1931, en substitució de les formes primer tema o segon tema ja que, segons aquest autor, les dues parts de la forma sonata referides per aquestes expressions poden comprendre més d’un tema o bé estar formades per un material que no es pot definir pròpiament com un tema D’altra banda, Tovey considerà el grup, un terme molt present actualment en l’àmbit anglosaxó, fins i tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina