Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
Ottaviano dei Petrucci
Música
Editor de música italià.
En la seva joventut estigué probablement sota la protecció del duc d’Urbino, Guidobaldo I A la seva cort degué conèixer l’aleshores naixent tipografia de caràcters mòbils, que revolucionà el món del coneixement al segle XV El 1498, ja ciutadà de Venècia, les autoritats li concediren, durant vint anys, el privilegi en la impressió i venda de les partitures per a música polifònica i música per a llaüt Aquest privilegi fou degut suposadament al fet d’haver ideat una tècnica d’impressió molt acurada, basada en la impressió successiva i superposada de pentagrama, notes i text posteriorment reduïda…
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert…
Venanci Vallmitjana i Barbany
Escultura
Escultor, germà d’Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona 1830/33 — 1905).
Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà…
Galileu
Galileu, pintura de G. Sutermans (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és conegut als Països Catalans Galileo Galilei.
Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…
Jordi Galí i Herrera

Jordi Galí i Herrera
AntoniaHo (CC BY-SA 4.0)
Educació
Pedagog i historiador.
Fill d’ Alexandre Galí i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme promogut per Antoni Batlle 1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…
,
Jeroni Cros
Cronologia
Història
Medicina
Historiografia catalana
Cronista i cirurgià.
Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví Memòries , un relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni El text del diari personal, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions de virreis,…
, ,
L’edat d’or
Literatura catalana
Llibre de poemes de Francesc Parcerisas, publicat l’any 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’exhibició…
L’espai desert
Literatura catalana
Poema de Pere Gimferrer, publicat l’any 1977.
Desenvolupament enciclopèdic L’autor reflexiona al llarg de deu seccions sobre el desig, la naturalesa vulnerable de l’individu i l’atracció pel buit, i s’enfronta, no tan sols a les impostures de l’època franquista, sinó també a l’experiència quotidiana el poeta refusa la vulgaritat i troba en la literatura un sumptuós refugi, un instrument que li permet donar sentit estètic al seu món, tot cercant el retorn a l’harmonia primigènia, l’èxtasi l’espai desert La poesia, polisèmica i obscura, cerca la bellesa intellectual des d’una perspectiva moderna, incòmoda la literatura protagonitza…
Obra crítica 1 i 2
Literatura catalana
Recull de l’obra crítica de Joaquim Molas agrupada en dos volums publicats l’any 1995 i 1999, respectivament.
Desenvolupament enciclopèdic Recullen els treballs de crítica literària, els estudis i les reflexions sobre cultura i literatura que, al llarg del seu exercici professional, l’autor ha escrit per a diversos mitjans o ha conferenciat per a diferents auditoris El primer volum inclou el llibre Materials i propostes , que reuneix una mostra de l’aportació de l’autor a la literatura dels anys seixanta, concretament, al realisme històric, sobre el qual el crític matisa actituds amb relació als atacs que rebé posteriorment El conjunt del llibre respon a uns objectius programàtics i analítics, amb…
K.L. Reich
Literatura catalana
Novel·la de Joaquim Amat-Piniella, publicada el 1963, versió original, i definitiva el 2001.
Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida inhumana d’un grup de deportats republicans espanyols i catalans, en un camp de concentració nazi, des de la seva arribada fins a l’alliberament dels supervivents per les tropes americanes, quatre anys i mig més tard, el 1945 Emili, el protagonista, és un deportat republicà destinat al camp de Mauthausen Gràcies al seu ofici de dibuixant, al qual es dedica fent obres pornogràfiques per als alemanys, pot defugir les feines de gran duresa que han de realitzar els seus com-panys Escèptic i pessimista, veu com el seu bon amic, Francesc,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina