Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
Les rizocarpàcies i les orfniosporàcies
Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
Sant Cristòfol de Monteugues (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Situació Abans parròquia rural, ara santuari, que conserva bona part de l’antiga estructura romànica M Anglada L’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l’extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG419187 S’hi va per una pista d’uns 3 km, que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, al quilòmetre 39, després de les indústries Sati Aquesta pista passa per Ca n’Oliver, travessa per sota la via del ferrocarril…
Buriat
Partida
Partida i grup de masos del municipi de Fraga (Baix Cinca), als plans de Buriat
, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegres.
kink-band
Mineralogia i petrografia
Banda de deformació en un cristall o en una roca foliada en la qual l’orientació canvia a causa del lliscament entre plans paral·lels.
Les kink-bands tenen morfologia de plec angulós, de tal manera que el canvi d’orientació és abrupte, per mitjà d’una xarnera estreta
guimbarda
Tecnologia
Mena de ribot aplanat, de fulla simple, la sortida de la qual és regulable a propòsit per a fer regates i treballar plans reculats.
contraposició
Pintura
En una representació pictòrica, oposició de tons de color per tal d’aconseguir una diferenciació entre les figures, els plans o altres elements compositius.
Fou molt usada en la pintura dels s XVII i XVIII
antiprincipal
Representació del pla antiprincipal objecte (1), del pla antiprincipal imatge (2), del punt antiprincipal objecte (P) i del punt antiprincipal imatge (P’)
© fototeca.cat
Física
En un sistema òptic, dit de cadascun dels dos plans conjugats, normals a l’eix del sistema i amb augment lateral igual a -1.
Un feix de raigs que surti d’un punt P del pla antiprincipal objecte i penetri en el sistema emergirà, concorrent realment o virtualment en un punt P’, del pla antiprincipal imatge aquesta imatge P’ es trobarà a l’altra banda i a la mateixa distància de l’eix que el punt P
decalatge
Transports
Distància entre els caires d’atac d’un avió biplà, mesurada paral·lelament a la bisectriu de l’angle que formen les cordes dels plans.
Canillo
Canillo
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia, la primera, segons un ordre tradicional, de les set que integren Andorra i també la més extensa.
Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un important centre…