Resultats de la cerca

La seva obra passa d’un pessimisme total, com en Schemeringen van de dood ‘Ombres de la mort’, 1910 a un càntic a la vida retrobada i a la natura, que des de Pallieter 1916 es farà constant en totes les seves obres posteriors Gran creador de la llengua, amb troballes sorprenents, escriví també contes, biografies idealitzades i poesia Cal remarcar Adagio 1947, recull de poemes traduït a diversos idiomes, De Harp van Sint Franciscus ‘L’arpa de Sant Francesc’, 1932, Boerenpsalm ‘Salm camperol’, 1935, Pijp en Tabak Pipa i tabac, 1933, etc

Estudià humanitats i s’embarcà com a soldat a les galeres del primer marquès de Santa Cruz Serví diversos senyors, i cap al final de la seva vida conegué la penúria econòmica De la seva producció poètica, que no publicà, reunida principalment després de la seva mort, són conegudes sobretot les composicions humorístiques —com La cena jocosa —, on canta els petits plaers de la vida material Imitador de Marcial, emprà preferentment l’heptasíllab, i en grau menor el decasíllab Menys celebrats són els seus poemes religiosos i d’amor

Participà en l’antologia Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 Les seves novelles són iròniques i satíriques Cal esmentar, sobretot Vitralo ‘Vitrall’, 1960, La granda kaldrono ‘El gran perol’, 1978, Misio sen alveno ‘Missió incomplerta’, 1982, La kastelo de vitro ‘El castell de vidre’, 2004 i Kronprincedzino ‘El príncep hereu’ 2011 Traduí Milton per a l’ Angla Antologio És també autor del volum de narracions Tri rakontoj pri la Miljara Paco ‘Tres contes sobre els millenis de la pau’ 1998 i el recull poètic Danco de vivo kaj aliaj poemoj ‘Dansa de la vida i altres poemes’, 2012

Fundà i dirigí la revista Tierra Nueva 1940-42 L’espontaneïtat de les seves primeres poesies Páramos de sueños , 1944 evolucionà cap a un hermetisme formal en la seva producció posterior Imágenes desterradas , 1948 Palabras en reposo , 1956 L’amor, el temps, la solitud, la mort, són els temes constants dels seus poemes Publicà també el volum d’assaigs Los momentos críticos 1987 Membre de la Academia Mexicana de la Lengua 1964, el 1984 rebé el premi Xavier Villaurrutia, el 1986 l’Alfonso Reyes i el 1987 el premi Nacional de Lingüística y Literatura

Des del 1945 residí a Barcelona Traduí al gallec poemes de Salvador Espriu, Pere Quart, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, etc La seva obra poètica evolucionà des de l’imaginisme, a la manera d’Amado Carballo Orballo íspido , 1955, fins a una consciència adolorida dels problemes collectius de Galícia Canta de lonxe o corazón do tempo 1969 De la seva obra narrativa cal destacar Contos que non son contos 1969 i Trancos da vida do Braisiño 1970 Traduí també la Bíblia al gallec i escriví novelles en castellà La oscura corriente , 1969

Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra

És considerat el pare de la poesia llatina Participà en la segona guerra Púnica, i fou portat a Roma per Cató el Vell Es relacionà amb el cercle dels Escipions, i esdevingué ciutadà romà Resten fragments de la seva obra, d’una gran inspiració Compongué tragèdies, comèdies, quatre llibres de sàtires i petits poemes Els Annales 18 llibres, epopeia nacional fins a la composició de l' Eneida , estudien la història de Roma des de l’origen fins al seu temps Adaptà l’hexàmetre a aquesta epopeia i influí Virgili

S'establí a Londres per tal de fer-se conèixer com a autor teatral amb l’obra Scaramouch in Naxos 1889 Però és a l’obra poètica, iniciada amb Fleet Street Eclogues 1893, on hi ha reflectits el seu intent renovador i la seva turmentada personalitat, que l’havia de portar al suïcidi Els seus altres llibres de poemes — Ballads and Songs 1894, New Ballads 1897 i The Last Ballad 1889, es mantenen dins la mateixa temàtica començada en el primer llibre En morir deixà inacabat el poema God and Mammon

Sacerdot, tingué diversos càrrecs a l’església parroquial de Sant Tomàs Apòstol i fou arxiver del Collegi del Corpus Christi Entre el 1645 i el 1667 fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Participà en diverses reunions acadèmiques que tingueren lloc a València amb poemes festius en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini, que han romàs manuscrites Llegí una poesia a l’Acadèmia dels Sols 1658 i una altra a la Justa a la Verge dels Desemparats 1667, que fou guardonada amb el segon premi

Doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica En el treball de recerca, ha investigat el paisatgisme mallorquí a través de l’anàlisi comparada de poemes sobre Sóller 1988 i sobre la recepció de l’existencialisme als Països Catalans tesi doctoral, 1992 Ha publicat també diversos estudis de literatura moderna i contemporània sobre, entre d’altres,N Oller, À Guimerà, M Costa i Llobera, V Almirall, MÀ Riera, J Ramis, A de Bofarull, J Fontanella G Roca i Seguí, G Roca i Reus, P Mata,JM Bartrina i A Puigblanch