Resultats de la cerca

El 1806 passà al servei de Rússia amb el nom d’Ivan Ivanovič Dibič Gaudí de la confiança d’Alexandre I i de Nicolau II Durant la guerra russoturca 1828-29 s’emparà de Varna i Adrianòpolis, la qual cosa li valgué el títol de Zabalkański ‘el qui travessà els Balcans’ Derrotà els insurrectes polonesos 1830-31 a Grodków i a Ostrołęka

Es formà com a violinista al Conservatori del Liceu Deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera, dirigí diferents cors L’any 1947 fou premiat el seu coral a sis veus Qui en fou el serrador per la Comissió Abat Oliba És autor de lieder i d’harmonitzacions de cançons tradicionals sardanes per a cobla i per a cor, cançons i poemes escènics

Renovà l’escultura amb el seu realisme i el seu afany de descompondre les formes estàtiques de l’escultura tradicional en un joc de llum i d’ombra Influí Rodin, de qui fou amic Boccioni el considerà el seu mestre i el precursor del dinamisme en l’art 1909 Obres Conversa al jardí 1893, Yvette Guilbert 1894, Ecce puer 1906-07

Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius

Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller

Fill i successor de Miquel II amb qui coregnà des del 821 i de Tecla, continuà la seva política iconoclàstica Lluità contra els àrabs de la Cilícia i Mesopotàmia i obtingué una treva 841 Administrador prudent, intentà de formar una lliga contra els abbàssides En morir, i sota la regència de la seva muller Teodora, fou succeït per llur fill Miquel III

S'establí a Augsburg, ciutat on assolí fama i fortuna Més endavant fou nomenat pintor de la cort de l’emperador Maximilià I, de qui féu nombrosos retrats De la seva obra sobresurt la producció de retaules, en els quals es fa evident la influència de Zeitblom, artista d’Ulm, que probablement fou el seu mestre Retaule de Mindelhem Palau de Donzdorf, Nuremberg

Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554

Era company d’Hèracles, a qui jurà que mai no revelaria el lloc de la seva mort Filoctet mancà al jurament, per la qual cosa fou castigat amb una ferida inguarible al peu, i fou abandonat pels grecs, amb els quals anava cap a Troia És personatge principal o destacat de l' Odissea i d’obres de Sòfocles i d’Eurípides

Collaboradora de Jean Piaget, a qui succeí en la càtedra de psicologia genètica i experimental, desenvolupà tota la seva activitat acadèmica a la Universitat de Ginebra Contribuí decisivament a la consolidació de la nova disciplina de l’epistemologia genètica, fonamentant-la empíricament Estudià els processos cognitius en adolescents i connectà l’estudi del retard mental amb els estudis sobre desenvolupament cognitiu