Resultats de la cerca

El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la…

Droysen, a partir de la nova concepció hegeliana de la dialèctica de la història, encunyà aquest terme i estudià aquesta època, en què hom assístí a l’enfonsament de la ciutat estat, però també a la projecció universal de la cultura grega i a la superació de la clàssica distinció grec-bàrbar, pròpia d’èpoques anteriors Políticament s’eixamplaren les àrees d’influència grega i, bé que Alexandre no arribà a consolidar un imperi i que a la seva mort succeí un període de lluites els Diàdocs contra els Epígons, malgrat les discòrdies i la fragmentació, sorgiren a la llarga tres estats Egipte,…

De rang aristocràtic, fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre'n l’actitud moral i crítica Home d’una gran acció, lluità al costat del poder oligàrquic contra els demòcrates En vèncer Trasibul 403, restà al marge de tota activitat política L’any 401 s’enrolà en l’expedició de Cir el Jove, malgrat els consells de Sòcrates Fallida l’empresa a Cunaxa, Xenofont tingué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris grecs Empès per les seves idees aristocràtiques i per una actitud panhellènica hostil a Pèrsia, comandà 400 els mercenaris a favor d’Esparta i lluità a l’Àsia Menor A…

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera, però alhora…

Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…

Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions periòdiques,…

Situació Vista de llevant de l'esglesiola de Sant Miquel de Maifré, molt transformada per reformes posteriors J Recarens L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Maifré es troba sota mateix de la presa del pantà de Susqueda, a l’extrem de tramuntana del terme municipal d’Osor Mapa L38-13333 Situació 31TDG622484 JRR-JAA Història La capella de Sant Miquel de Maifré es troba dins un curiós apèndix del municipi d’Osor que travessa el Ter, més avall Presa de Susqueda, i s’enfila al ves sant esquerre o de migdia de la vall del Ter En l’aspecte religiós va dependre…

Situació Església d’una petita parròquia rural amb la construcció romànica sobrealçada i presidida per un esvelt campanar F Tur El poblet de Sords és format essencialment per masies disseminades que depenen administrativament del municipi de Cornellà del Terri L’església de Sant Esteve és situada al costat esquerre del Terri, formant amb aquest, el comunidor, la rectoria i alguna casa més, un bell conjunt esglaonat sobre el riu Mapa L39-12296 Situació 31TDG856598 Hom hi accedeix des de la carretera local de Cornellà a Medinyà, en un camí sense asfaltar situat a mà esquerra, en…

L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han recollit a l’…

Situació Església romànica ampliada successivament per una segona nau amb el seu absis, capelles laterals formant una tercera nau i un campanar massís sobre aquesta nau de migdia F Tur L’església de Santa Maria centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal, a la dreta del Fluvià Mapa L39-11285 Situació 31TDG852693 Per accedir-hi des d’Esponellà, cap del municipi, cal seguir la carretera que en poc més de 2 km mena a Bàscara MLIR Història Aquesta església fou reconeguda com a possessió del monestir de Banyoles el 844, i posteriorment confirmada en els…