L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu.
Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades. Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat. Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han recollit a l’extens camp de conreu situat a llevant de Sant Bartomeu, però la neteja, ja fa un temps, de les ruïnes de l’església també dins l’espai boscos proper en proporcionà d’altres. Per aquests materials, i sense que s’hi hagi fet cap treball d’excavació, podem deduir amb certesa que, el lloc era habitat en època romano-republicana (segles II i I aC), si bé és força probable un origen anterior. Es tracta probablement d’un poblat indígena, però tampoc cal desestimar la hipòtesi d’un establiment militar romà de vigilància dels camins en aquest punt estratègic. Malgrat que ja han aparegut diverses notícies sobre el jaciment arqueològic de Castellar del Portell, precisant-ne la tipologia d’algunes troballes, encara no ha estat tingut en compte en cap estudi sobre l’època ni en una carta arqueològica de les comarques gironines que fou publicada fa pocs anys.
Del lloc del Portell ja hi ha notícies al darrer quart del segle X, tot i que la documentació coneguda sobre l’església de Sant Bartomeu és molt tardana, com ja ha estat indicat anteriorment.
Hi ha notícies sobre l’establiment de diversos molins al Fluvià, al lloc de Portell, situats al peu dels cingles de Roca i de Quer de l’Espluga. D’aquests molins hi ha nombroses restes arquitectòniques al llarg del repeu dels cingles. No hi ha, però, restes medievals clares en aquestes construccions, ja que van ser reconstruïdes, en diferents moments, i els vestigis que hi podem observar pertanyen majoritàriament als segles XVII i XVIII, moment d’ascens de l’explotació agrària. Tanmateix, amb una neteja de les diferents ruïnes, cobertes d’espessa bardissa, hom no descarta que s’hi puguin descobrir vestigis de les edificacions anteriors.
El conjunt arqueològic i arquitectònic del Portell havia romàs desconegut fins que, al començament de l’any 1982, grups populars per a la protecció del patrimoni, encapçalats pel Grup d’Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès i pel GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional) iniciaren accions per tal de salvaguardar l’esmentat jaciment. Aquests grups promogueren la instal·lació, durant els estius del 1982 i el 1983, d’un camp de treball de jovent, en els quals hom es dedicà a desenrunar les restes de construcció de Sant Bartomeu i el seu entorn. (JBH)