Resultats de la cerca

Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer…

L’existència d’aquesta església és constatada l’any 989, en l’acta de consagració del temple de Sant Pere dels Molins, on s’esmenta una terra que fou de Tatila, prevere de Felegares , i una altra que fou d’Exipio totes dues eren situades al serrat de la Santa Creu, que és on caldria establir la localització de l’església L’any 1078, Baró At de Felegars i la seva esposa Bonadona, amb llurs fills Baró i Guillem, lliuraren al cenobi d’Alaó els delmes dels seus dominis senyorials Pocs mesos després van fer el mateix Guillem Mir de Felegars i els seus fills Pere i Bernat L’abat Romà d…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Santa Eulàlia de Riuprimer No va passar de capella rural o capella de vila o gran predi vinculada a la canònica de Santa Maria de l’Estany L’església és documentada l’any 1104, quan un germà del canonge Cabíscol de Vic, Ramon Guibert, en el seu testament manà donar a Santa Maria de l’Estany l’església i l’alou de Sant Iscle de Tolosa, a Santa Eulàlia de Riuprimer La desaparició de l’església sembla que ha d’ésser antiga, car l’any 1687 quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia i feu relació de les capelles existents, no hi figura la de…

Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del…

Situació Vestigis de l’absis d’aquesta església romànica, situada en una partida coneguda amb el nom de Sant Joan ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquesta església són a l’angle sud-oest d’un serrat situat uns 3 km al sud-est del Torricó El topònim de l’indret on se situen els seus vestigis és Sant Joan Full 31-14 358 Situació 31TBG869292 Pel camí que porta a la Clamor Salada es passa pel pendent meridional del serrat, allargassat, el qual és en bona part adaptat al conreu Vora una cabana excavada a la mateixa muntanya cal deixar el cotxe i pujar els 10 m de…

Situació Església que s’assenta sobre un penyal rocallós, al sud del poble de Tiurana ECSA - E Pablo L’església de Sant Ermengol és assentada sobre un penyal rocallós, al cim d’un serrat que domina el poble de Tiurana pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG550476 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Bassella, que quedarà negada per l’embassament de Rialb, davant del poble de Tiurana i va cap al mas Joanet, abans del qual cal desviarse i seguir fins al cap del serrat, on hi ha l’ermita JAA Història Malauradament no tenim notícies…

Situació Restes de la capçalera de la primitiva església romànica, englobades dins ampliacions posteriors, ara totalment en ruïnes ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Cebrià es troben al sud-oest del poble de Salàs, al caire d’un serrat Mapa 33-11252 Situació 31TCG289753 Per anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, 1 km abans de Salàs, que cal seguir fins al cim del serrat, on hi ha unes torres d’alta tensió, i des d’allí, a peu, per dins el bosc sense camí, cal seguir la carena uns 500 m fins a trobar les…

S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de SantPere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de SantPere 1 665 m alt Les…

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és…

És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès Aquest sector sud-…