Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en…
Josep Canal i Roquet
Arqueologia
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les comarques gironines 1976,…
,
bàltic | bàltica
Història
Habitant d’estirp alemanya de les províncies Bàltiques de l’imperi rus.
Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé que la població germànica dels nous…
roureda

Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…
Domus de Vilageriu (Tona)
Art romànic
El primer senyor conegut d’aquesta fortalesa és l’arxilevita Randulf que era senyor del castell de Rocafort, al Bages, i va comprar el domini alodial de Vilageriu al comte Ramon Borrell el 1022 Randulf traspassà la fortalesa a la seva muller Trasegòncia i al seu fill Sunyer Randulf El domini de Vilageriu es mantingué en la família Rocafort fins que passà successivament a les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia El 1300 Guillem de Castell cedí la domus i les terres de Vilageriu per fundar un benefici a l’església de Sant Pere del Castell de Muntanyola el 1336 el benefici es…
Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès
Art romànic
L’actual església parroquial de Santa Eulàlia de Banyeres és un edifici que es bastí al segle XVI damunt el primitiu temple romànic Després s’engrandí de manera considerable el 1780 De l’església de Banyeres, en dóna notícia un document del 981, que correspon a la venda d’unes terres i una vinya situades al terme d’Olèrdola, a Moja i a Santa Eulàlia, possiblement fent referència al lloc de Banyeres La primera menció segura d’aquesta església es troba en el testament sacramental de Mir Llop Sanç, senyor del lloc per a la seu de Barcelona, jurat el 1054 a l’altar de Santa Eulàlia,…
Castell i quadra de Puigdàlber
Art romànic
Al principi del segle XII ja degué existir un petit nucli habitat, potser al voltant d’una fortalesa, en l’actual terme municipal de Puigdàlber És possible que el senyor d’aquest minúscul territori fos Pere Bernat de Puigdàlber, documentat el 1108 El 1150 torna a ser documentat un personatge amb el mateix nom potser ell mateix o el seu fill que féu donació al monestir de Santes Creus de terres que tenia als termes de Gelida i Ferran A l’inici del segle XIV posseïa Puigdàlber, considerat un castell, la família Ribes, descendent de Mir Geribert de Santmartí, la qual tenia en…
Sant Vicenç de Tatzó d’Amunt (Sant Andreu de Sureda)
Art romànic
Tatzó d’Amunt és prop del límit amb Argelers, a 2 km al nord-est de Sant Andreu de Sureda La seva església és coneguda també com Sant Vicenç del Castell La cella de Sant Vicenç cellula S Vicentii , 823, 869 fundada pels monjos de Sant Andreu, fou l’origen d’un vilar, ja esmentat a la fi del segle IX villa Tacione superiore , 897 El 928 l’església d’Elna i el 981 el monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïen algunes terres alodials La comanda templera del Masdéu també hi tenia alous a la fi del segle XII En l’actualitat l’església de Tatzó d’Amunt és sufragània de la…
Joan Prats
Música
Tenor català (segons algunes fonts).
Debutà a Madrid el 1857 interpretant el paper de Jorge de la sarsuela Marina En aquest paper pogué desplegar totes les seves qualitats vocals i aconseguí un èxit rotund, de manera que, des de llavors, fou considerat el millor intèrpret de Marina arreu on la cantà, fins i tot en terres americanes A Madrid conegué el productor teatral i llibretista Luis de Olona, amb la companyia de sarsuela del qual actuà al Teatre Principal de Barcelona el 1861 En aquesta ciutat tingué una bona acollida i hi romangué fins el 1863, any de la mort d’Olona El 1864 retornà a Madrid contractat pel…
Penya Ciclista Baix Ebre-Ja Arribarem

Equip de la Penya Ciclista Baix Ebre-Ja Arribarem (1965)
PC BAIX EBRE-JA ARRIBAREM
Ciclisme
Club de ciclisme de Tortosa.
Fundada a la dècada de 1910, organitzà les curses de Pasqua o la Festa de la Bicicleta, des del 1953 La seva activitat estava vinculada amb el velòdrom de Tortosa, que passà a gestionar a partir del 1960 sota la presidència de Ramon Gascó, i on organitzà tot tipus de proves, entre les quals mànegues de la Copa d’Espanya incloent-hi el Gran Premi Internacional de Tortosa 1965, que formà part de la Copa del Món de mig fons Els seus equips donaren noms com Miquel Mas, Miquel Espinós i Guillem Blasco Des del 1987 organitza la Marxa Cicloturista de les Terres de l’Ebre, dins del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina