Resultats de la cerca
Es mostren 6751 resultats
Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya
Òrgan del govern català, que publicava els decrets i les disposicions oficials, sobretot de les conselleries, i els avisos dels ajuntaments.
Sortí irregularment a Barcelona des del 3 de maig de 1931 fins al 25 de gener de 1933, amb el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya” Des del 19 de desembre de 1933 tingué una periodicitat diària El 26 d’agost de 1936 prengué el nom de Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
prellegat
Dret civil català
Llegat ordenat a favor de l’hereu únic o a favor d’un cohereu.
Segons els principis successoris que informen el dret romà el prellegat era nul en aquella part en què l’hereu havia de pagar-se a si mateix tal llegat però el dret civil català actual refusa aquesta construcció i estableix que l’hereu o cohereu adquireixen íntegrament el prellegat a títol de legataris i no d’hereus
abadessa
Cristianisme
Superiora d’un monestir o convent d’orde monàstic o canonical femení.
El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell
Butlletí Oficial de les Illes Balears
Publicació oficial del Govern Balear on es fan públiques les lleis del Parlament de les Illes Balears, els decrets del Govern i altres disposicions, que hi han de ser publicats perquè entrin en vigència.
Es començà a publicar el 1983 amb el títol de Butlletí oficial de la comunitat autònoma de les Illes Balears Apareix tres dies a la setmana, en edició bilingüe Des del 1997 també es publica en línia El primer butlletí oficial d’aquest territori fou el Boletín de la provincia de Mallorca , que aparegué al juny del 1833
Boletín Oficial del Estado
Diari oficial de l’Estat espanyol en què es fan públiques les lleis de les Corts, els decrets del Govern i altres disposicions, que hi han de ser publicats perquè entrin en vigència.
S'hi publiquen també les disposicions generals de les comunitats autònomes espanyoles des del 1980, algunes sentències dels tribunals de més rang i legislació de la Unió Europea Té l’origen en la Gazeta de Madrid , creada el 1661 i publicada ininterrompudament fins el 1936, en què adquirí el títol actual Des del 2009 es publica únicament en línia
Enric I de Luxemburg

Enric I de Luxemburg
© Casa Reial de Luxemburg
Història
Gran duc de Luxemburg i duc de Nassau.
Fill de Joan I de Luxemburg i de la Gran Duquessa Josefina-Carlota de Bèlgica Primogènit de quatre germans, el 1981 es casà amb María Teresa Mestre y Badía, de família cubana exiliada El 1998 fou designat lloctinent representant títol que comportava l’assumpció de la majoria dels poders del sobirà i l’any 2000 succeí el seu pare
confusió
Dret civil
Reunió en una mateixa persona de les qualitats de creditor i deutor.
Té com a efecte jurídic l’extinció de l’obligació excepte si és a títol d’herència quan aquesta ha estat acceptada a benefici d’inventari si és realitzada en la persona de l’avalador o fiador i en les obligacions mancomunades respecte al creditor o deutor en el qual no es reuneixen les dues qualitats
ikhxidita
Història
Membre de la dinastia que governà Egipte del 935 al 969.
Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites
quo vadis?
Literatura
Religió
Segons la llegenda, pregunta (‘on vas?’) que Pere, fugitiu de la presó, adreçà a Jesús, aparegut en el camí, a la qual respongué: ‘A Roma, per ésser-hi novament crucificat’; Pere, avergonyit, tornà a Roma, per sofrir-hi el martiri.
D’ençà del s XII existeix una capella, amb aquest títol, a la via Àpia de Roma La frase fou popularitzada per la novella homònima d’Henryk Sienkiewicz 1894 i les nombroses adaptacions cinematogràfiques visió romàntica del cristianisme naixent i perseguit —representat pel mateix Pere, Lícia i l’esclau Ursus— enfront del paganisme de Neró i de Petroni
procònsol
Història
A la república romana, el qui detenia un comandament militar o una administració provincial pel fet d’haver estat cònsol l’any anterior.
En realitat, aquest càrrec corresponia al desig del senat de permetre que el cònsol cessant continués al poder durant un altre any prorogatio imperii Pompeu, el 67 aC, obtingué un imperium proconsulare sense límit de temps i, amb això, fixà un precedent que fou seguit repetidament Més endavant, el títol de procònsol també passà a designar altres missions administratives
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina