Resultats de la cerca

Cursà la carrera d’arquitecte tècnic a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona EPSEB, de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, on es graduà el 1962 Posteriorment estudià arquitectura a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on obtingué el títol d’arquitecte el 1968, i on ha exercit la docència com a professor de projectes entre el 1969 i el 1971 i del 1978 al 1983 També ha estat professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV del 1983 al 2008 Des del 1989 és professor a l’Escola d’Arquitectura La Salle - Universitat Ramon…

De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…

En són precedents els projectes de Puig i Cadafalch 1905, per a fer-la a la plaça de les Glòries Catalanes, i la fallida Exposició d’Indústries Elèctriques 1916, ideada per Francesc Cambó Puig feu un projecte per a urbanitzar aquella muntanya, i d’aquest i d’un altre de Domènech i Montaner 1919 en fou feta una síntesi Organitzada per l’ajuntament de la Dictadura amb l’ajuda de l’estat, l’alcalde baró de Viver en presidí la junta directiva el marquès de Foronda en fou el director efectiu Representà un endeutament greu per a la ciutat, fins al punt que la Comissió de Responsabilitats de l’…

Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Sant Antolí d’Aitona Sant Joan de Carratalà Els Alamús Sant Martí dels Alamús Santa Maria de Vensilló Albatàrrec Església de Pedrós Alcanó Sant Pere d’Alcanó Alcarràs Santa Maria d’Alcarràs Santa Maria de Montagut Santa Creu de Vallmanya Alcoletge Sant Miquel d’Alcoletge Alfarràs Sant Pere d’Alfarràs Sant Nicolau d’Andaní Alfés Sant Pere d’Alfés Sant Jaume de Vinfaro Alguaire Sant Sadurní d’Alguaire Santa Maria d’Alguaire Mare de Déu de Merli Sant Miquel de Ratera Almacelles Església d’…

Té agricultura, pesca i indústria conservera Davant seu s’estén la Punta de Tarifa o Punta Marroquí , que constitueix el punt més meridional d’Europa El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710 Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres Conquerida per Sanç IV de Castella 1292, Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans La ciutat fou escenari 1344 de la batalla de Tarifa , amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota del riu…

A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un notable altar…

Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del barri hi destaquen Can Bofí…

Aquest estudi abraça dos grans dominis d’una banda, la manera com cada cultura expressa visualment els seus sistemes de significats, valors i formes de representació i, de l’altra, la recerca visual que els antropòlegs duen a terme dins cada cultura tant dels aspectes materials com dels diferents comportaments humans Aquesta segona dimensió s’ha aprofundit a través del desenvolupament del mitjà cinematogràfic i de les noves tècniques de digitalització de les imatges Entre els antecedents, es troben l’ús que feu de la càmera portàtil l’antropòleg AC Haddon en l’expedició britànica, el 1895, a…

Mobilitzat el 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial la Galera , que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’Estat alhora català, castellà, gallec i èuscar El 1967 la Galera assumí la convocatòria del premi de novella per a nois i noies Josep Maria Folch i Torres, que…

Fill del compositor Marià Plasència i Valls, i forma part d’una nissaga de músics juntament amb els seus oncles  Lambert i Joan Baptista  Estudià al Conservatori de València i, encara molt jove, obtingué una plaça d’organista a Sant Bartomeu Vers el 1886 ocupà el càrrec d’organista al Collegi del Corpus Christi Allí tingué una gran acceptació entre els superiors del collegi, que lloaren les seves composicions i la seva tasca Conegué i tractà Salvador Giner Tot i que s’interessà per les noves aportacions en el llenguatge musical, en les seves obres pesà més la formació conservadora que havia…