Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
Jaume Ferrús i Estopà
Periodisme
Enginyer industrial.
Es dedicà a la realització de projectes d’implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l’estudi de viabilitat d’un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya En el procés de creació de Televisió de Catalunya TVC, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director Collaborà en l’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica participà en la creació de la Torre de…
Domici Ahenobarb
Família romana de la gens Domicia.
Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol el 192 aC i vencedor d’Antíoc III a Magnèsia 189 aC Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol 122 aC i derrotà els allòbroges i els averns a la Gàllia construí la calçada que porta el seu nom Via Domicia Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou també cònsol 96 aC, i el seu germà Luci Domici Ahenobarb fou cònsol el 94 aC partidari de Sulla, fou assassinat pels demòcrates Luci Domici Ahenobarb , cònsol el 54 aC, morí a la batalla de Farsàlia lluitant contra Cèsar 48 aC Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou cònsol el 32 aC, i fou un dels…
cloramfenicol

Cloramfenicol
©
Farmàcia
Química
Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae
o per síntesi orgànica, en la seva estructura.
Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al guariment de les…
Pablo Ley Fancelli
Teatre
Dramaturg i crític teatral.
Autor d’obres com Angorina o la festa de maig 1984, Se está haciendo muy tarde premi Sant Martí 1989 o Paisaje sin casas premi Marquès de Bradomín 1990, participà en la dramatúrgia de Faust 30 de La Fura dels Baus Desenvolupà l’exercici de la crítica en l' ABC 1990-92 i, des del 1995, a El País Ha estat redactor de premsa de l’IMBE Mercat de les Flors i Festival Grec i director de La Revista del Mercat 1994-96 i ha participat com a assessor en el programa teatral El Apuntador del canal cultural de Vía Digital Dedicat de ple a la dramatúrgia després de deixar enrere la seva faceta com a…
Manuel Moreno Fraginals
Historiografia
Historiador cubà.
Llicenciat en dret 1943, completà els estudis a Mèxic i a Espanya, on s’especialitzà en la història colonial cubana, i posteriorment ocupà diversos càrrecs empresarials a Veneçuela, on visqué exiliat entre el 1951 i el 1954, i a Mèxic Tornà a Cuba després de la revolució castrista, i fou professor de la Universitat de Las Villas i conseller econòmic d’Ernesto Guevara L’any 1964 publicà El ingenio El complejo económico-social cubano del azúcar 1790-1860, una obra cabdal de la moderna historiografia social i econòmica cubana Altres obres seves són José Antonio Saco Estudio y biografía 1951, el…
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a través d’…
anovulatori
Farmàcia
Substància utilitzada amb la finalitat d’evitar l’ovulació per motius terapèutics o per a evitar la fecundació malgrat l’eventual presència d’espermatozoides a l’aparell genital femení.
L’anovulatori més conegut, l’anomenada “píndola”, basa la seva acció en el fet que l’administració continuada de progesterona mena a una inhibició de la secreció de gonadotrofines i, com a conseqüència, de l’ovulació En general, la progesterona és administrada amb aquesta finalitat associada a una petita quantitat d’estrogen per tal de mantenir l’equilibri hormonal de l’organisme femení La majoria de productes anovulatoris emprats actualment consisteixen en comprimits que contenen mescles de diverses substàncies —un progestagen i un estrogen en proporcions diferents— que cal prendre per…
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor i el gust de…
Pere Belluga i Tous
Història
Història del dret
Jurista, senyor de Beneixida.
Es doctorà en tots dos drets a Bolonya Tornà a València i fou assessor del justícia criminal 1429 Després d’un exili de quinze mesos a Almansa a conseqüència d’una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja el futur Calixt III, i entrà al servei d’Alfons IV com a mestre racional 1442 i com a advocat patrimonial 1457 i de Joan II com a advocat fiscal 1458 i com a advocat patrimonial 1461 Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum editat diverses vegades als ss XVI i XVII, dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una…
Àngel Josep Baixeras

Àngel Josep Baixeras
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la documentació del pla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina