Resultats de la cerca
Es mostren 2707 resultats
Santa Maria de Bellver (Font-rubí)
Art romànic
La primera referència de l’església és del 1152, any en què Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver, de Pulcro videre , és a dir, literalment, bell veure o bella vista En un principi, Santa Maria no tenia funcions parroquials, però a poc a poc va anar adquirint drets El 1305 el bisbe Ponç de Gualba va haver de proveir d’un rector, que fou Guillem Company, la capella de Bellver, atès que aquesta església tenia rèdits suficients i cementiri Finalment, vers el 1492 passà a tenir funcions de parròquia en substitució de Sant Vicenç de…
Sant Pere del mas d’Arp (Benavarri)
Art romànic
El mas d’Arp és situat al nord de la vila de Benavarri A l’inici del segle XIII hom troba esment del villare de Arb , que formà una quadra a part amb la Ternuda fins al segle XIX L’any 1222 hi ha esment de la capella de Sant Pere, quan Bernat de Puigverd es lliurà en persona a Sant Vicenç de Roda i deixà en herència indivisa als seus fills i filles el mas d’Arp amb l’església de Sant Pere, entre la Ternuda i les Segarres Actualment, la capelleta, situada vora el casal o mas, roman sense culte i abandonada Es tracta d’una construcció popular, a l’interior de la qual són visibles…
Santa Maria de Campo
Art romànic
Aquesta església, consagrada l’any 960, fou en un primer moment cap de l’ardiaconat de Benasc, encara que després el centre de l’ardiaconat passà a Benasc Cap al 1126 Ramon Martí, més endavant ardiaca de Ribagorça, figura com a arxipreste de Campo El 1295 Sant Vicenç de Roda traspassà l’església de Campo, juntament amb Torrueco, Castellar i Alsamora, al monestir de Sant Victorià d’Assan en canvi del priorat de Santa Maria de Nocelles Tingué consideració de priorat, del qual acabà depenent l’antic monestir de Sant Pere de Taverna L’actual església de Campo és un edifici refet en…
Sant Miquel de la Cerulla (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el procurador de Ribagorça, a requeriment del…
Sant Martí de Cofort (Capolat)
Art romànic
L’església de Sant Martí de Cofort no conserva avui cap testimoni de la seva primera construcció romànica Situada dins l’antic terme del castell de Capolat i, per tant, formant part del vescomtat de Cardona i batllia de Cardona posteriorment La primera menció del lloc i de l’església és del segle XI en ésser referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Foccocuruo L’església devia perdre la categoria parroquial que tenia el segle XI, car no és esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1314 El segle XVIII Sant Martí de Cofort era…
Xaloc
Publicacions periòdiques
Revista cultural, publicada bimensualment, en català, a Mèxic (1964-81), amb un tiratge d’uns set-cents exemplars.
En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders,…
Unión Militar Republicana Antifascista
Militar
Organització semisecreta de militars d’esquerra de l’exèrcit espanyol, sorgida al començament del 1936 o, segons altres fonts, el 1934, per oposició a la Unión Militar Española
.
La creà el capità Eleuterio Díaz Tendero, i aplegà sobretot oficials joves i també classe de tropa en foren membres el comandant Sarabia, el tinent coronel Carratalà, el coronel Mangada i el general Sebastián Pozas Perea, i proporcionà instructors a les milícies socialistes, dos dels quals —el capità Carlos Faraudo i el tinent José Castillo— foren assassinats per l’extrema dreta A Catalunya, fou organitzador de l’UMRA el comandant Vicenç Guarner, que aconseguí d’enquadrar uns setanta afiliats, els quals collaboraren eficaçment a descobrir les activitats conspiratives de l’UME…
Aleix Vidal-Quadras i Veiga
Pintura
Pintor.
Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran,…
Nuno Gonçalves
Pintura
Pintor portuguès.
Documentat entre el 1450 que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal i el 1471 Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa, l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II El seu estil, afí al de BBermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica Hom li atribueix els cartons per als tapissos de la presa d’…
Ajedrez Jake Club
Escacs
Club d’escacs del barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat el 1944, el primer president fou Vicenç Balaguer Durant els primers anys de vida era un petit club d’aficionats i la seu social anà variant per diferents bars i locals del barri, com el Casino Torrassenc El 1957 van ser campions de Catalunya de tercera categoria, el 1960, de segona categoria i el 1965 van arribar a la regional preferent catalana Des de llavors sempre s’ha mantingut entre les dues primeres categories federades per equips El 1963 guanyà el trofeu de la Federació Catalana d’Escacs El 2010 el club es trobava a primera divisió catalana i tenia dos equips més en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina