Resultats de la cerca
Es mostren 6095 resultats
Alessandro Algardi
Escultura
Escultor italià.
Fou deixeble de dibuix de Ludovico Carracci Començà amb obres de petites dimensions i adquirí una tècnica detallista Fou restaurador d’obres clàssiques a Roma 1625 El 1630 començà a fer escultures de grans dimensions Tomba del Cardenal Mellini Santa Maria del Popolo, Roma, Estàtua d’Innocenci X Palazzo dei Conservatori, Roma, Cacciata d’Attila i Tomba de Lleó XI Sant Pere Fou un clàssic academitzant, bon estudiós del natural, que esculpí fredament i amb gran rigor de detalls com a reacció al barroquisme exaltat i estilitzat de Bernini, de qui rebé, tanmateix, certes influències Treballà també…
Abū-l-Ḥasan
Història
Soldà marínida del Marroc (1331-48).
Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí atenyé la seva màxima…
Wilhelm Neuss
Art
Cristianisme
Historiador de l’art i de l’Església alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische Forschungen de…
Guillem de Caramany
Història
Vescomte de Rodés.
Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols Ferran II el…
Ferran IV de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i Lleó (1295-1312).
Fill de Sanç IV i de Maria de Molina, heretà el tron el 1295, però no regnà fins que fou declarat major d’edat 1301 durant aquells anys es produïren contínues conspiracions que intentaren de destronar-lo Per la sentència arbitral de Tarassona 1304 foren fixats els límits territorials amb Aragó Juntament amb Portugal i Catalunya-Aragó volgué combatre 1308 el regne de Granada tractat d'Alcalá de Henares , però aquesta empresa fou abandonada per la defecció d’una gran part dels nobles, i hom només pogué conquerir Gibraltar 1309 Del seu matrimoni amb Constança, filla de Dionís I de Portugal, en…
Mentuhotep II
Història
Rei, primerament de l’Alt Egipte (2060-2040 aC), i després faraó de tot el país (2040-2010).
Les seves empreses havien estat atribuïdes a tres Mentuhotep I, II i III, car canvià tres vegades el seu nom d’Horus, un dels cinc noms del faraó Membre de la dinastia XI, conclogué la guerra amb la X, heracleopolitana 2040, reunificà l’Egipte i inaugurà el Regne Mitjà 2040-1786 aC Féu de Tebes la seva capital, tebanitzà l’administració central, sense suprimir, però, el càrrec de nomarca , reobrí diverses pedreres i reprengué els contactes comercials amb Síria Inicià la reconquesta de la Baixa Núbia i efectuà expedicions contra els beduïns del Sinaí i els libis Bastí el seu temple funerari a…
Pasquier Quesnel
Cristianisme
Teòleg francès.
En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657 exiliat a Orleans 1681, expulsat de l’Oratori 1684, passà a Brusselles amb Antoine Arnauld , de qui era deixeble La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina 1669, és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales 1699, la idea central de la qual és l’excellència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur La seva obra fou condemnada per Gregori…
Maròzia
Història
Patrícia romana, filla del senador Teofilacte.
Contragué matrimoni amb Alberic I de Spoleto entre el 904 i el 911, fet que determinà l’aliança de les forces que possibilitaren el retorn de Sergi III al tron papal Enviduà i es casà de nou, amb Guido di Toscana 925, que hagué d’afrontar la rebellió del papa Joan X Assassinat aquest, Maròzia aconseguí que els seus fills fossin papes Lleó VI, Esteve VII, Joan XI i, vídua, es tornà a casar, amb Hug de Provença, germà del seu segon marit Al cap de poc, però, perdé el poder davant el seu fill Alberic II, que es revoltà contra ella i la féu empresonar
batalla de Toro

batalla de Toro Litografia de Francisco de Paula van Halen (vers 1850)
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori castellà a…
Gabriel Orozco
Art
Artista visual mexicà.
Fill del cèlebre muralista Mario Orozco Rivera, amplià la seva formació al Círculo de Bellas Artes de Madrid, explorant l’ús del vídeo, la fotografia, l’escultura, el dibuix i la installació El seu treball juganer proposa una desestabilització de la identitat dels objectes quotidians, en lloc de la creació de noves formes Ha rebut diverses distincions, com la Sección Espacios Alternativos al Salón Nacional de Artes Plásticas a Mèxic 1987 i el premi alemany BlueOrange 2006 Les seves obres s’han exhibit a la Biennal de Venècia 1993, 2003 i 2005, a Documenta X 1997, Documenta XI 2002 i al MoMA…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina