Resultats de la cerca

Fou fundat a Gràcia el 1942 per Àngel Colomer i del Romero, juntament amb altres que, com ell mateix, havien cantat en un cor de Sant Felip Neri de Gràcia abans de la Guerra Civil Espanyola L’Orfeó Laudate nasqué a l’empara de la parròquia del Pilar de Barcelona, situació que durà fins el 1946, any en què pogué establir-se en un local propi al carrer d’Aribau El 1950 es tornà a traslladar, aquesta vegada al carrer d’Enric Granados, on encara roman Des del primer moment l’Orfeó Lautade es concentrà en la cançó popular catalana i la música coral del gran repertori La seva primera actuació…

Arturo Toscanini en dirigí el concert inaugural L’any 1946 passà a denominar-se Orquestra Filharmònica de Palestina, i dos anys més tard adoptà la denominació actual El seu primer director permanent fou Zubin Mehta, que el 1968 fou contractat com a conseller musical, i el 1977 passà a ser-ne el director musical, càrrec que se li atorgà a perpetuïtat el 1981 Fins aquell moment, l’orquestra havia estat dirigida per mestres contractats per a determinades gires o sèries de concerts, com ara Carlo Maria Giulini, William Steinberg 1936-38, Leonard Bernstein 1947-49, Charles Dean Dixon…

El seu primer director fou Enrique Jordá 1982-84, seguit posteriorment per Maximiano Valdés 1985-86, Mathias Kuntzsch 1987-89, Miguel Ángel Gómez Martínez 1989-93 i Hans Graf 1993-96 Del 1996 fins a la temporada 2000-01, Gilbert Varga i Mario Venzago foren els responsables de la direcció artística A partir de la temporada 2001-02 C Mandeal substituí M Venzago A més de la temporada d’abonament a Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria i Pamplona, la Simfònica d’Euskadi fa concerts didàctics i nombrosos enregistraments discogràfics Ha participat també en prestigiosos festivals, com el Festival…

Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della moderna de Vincenzo…

Des de la infantesa visqué a Nova York amb la seva família, i hi estudià dansa moderna Del 1962 al 1973 fou ballarina professional A mitjan anys setanta començà a collaborar amb el diari britànic The Guardian , i posteriorment passà a fer-ho amb The Washington Post Per a aquest diari escriví juntament amb el corresponsal de  The New York Times Raymond Bonner un reportatge que tingué una gran repercussió sobre la matança del Mozote El Salvador, en què l’exèrcit salvadorenc assassinà uns 900 civils en una operació contra la guerrilla Posteriorment ha treballat per a altres…

Filla de l’exdirector general de Radiotelevisión Española José María Calviño 1982-86, és llicenciada en economia per la Universidad Complutense de Madrid 1991 i en dret per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 2001 Fou consultora en despatxos d’advocats 1989-94 i professora associada de política econòmica a la Universidad Complutense 1991-94 Posteriorment inicià una carrera en organismes econòmics de l’estat després de dos anys com a cap de servei a la Direcció General de Previsió i Conjuntura, el 1996 s’incorporà al Servei de Defensa de la Competència, del qual els anys 2004-06…

Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara  La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou…

Fundat el 10 d’octubre de 1996, nasqué com a hereu de la desapareguda secció d’atletisme del Club Natació Figueres, que els anys vuitanta destacà en l’àmbit estatal amb atletes com l’olímpica Imma Clopés, les germanes Eva i Núria Velasco o Concepció Ramada Aquest grup d’atletes, dirigit per Josep Maria Quintana i Jordi Blanch, competí a la Lliga estatal tot i entrenar-se en unes pistes no reglamentàries de pols de marbre La temporada 1993-94 la secció d’atletisme del CN Figueres es fusionà amb el Centre Atlètic Laietània de Mataró Tanmateix acabà desapareixent El nou CA Figueres…

Inicià la seva formació musical al cor de l’església de Santa Maria d’Alcoi amb l’organista Josep Jordà Ja adolescent, es traslladà a València amb la seva família i hi amplià els seus estudis de música Posteriorment guanyà la plaça de mestre de capella, organista i professor del collegi dels jesuïtes de Sant Josep de València Algunes de les seves primeres incursions en el món de la composició foren obres sacres, com ara l' Stabat Mater 1871, amb el qual obtingué un premi de la Societat Valenciana d’Amics del País El 1873 s’installà a Madrid, on estrenà algunes obres, entre les…

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i Henri Dutilleux…