Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Els boscos monsònics del món en règim de protecció
La protecció dels boscos monsònics s’ha fet fins ara sota la forma de figures legals de protecció diverses Així, hi ha reserves forestals, parcs nacionals i reserves de natura a la costa occidental d’Amèrica Central, a l’Índia, a Sri Lanka i al sud-est d’Àsia, incloent-hi les illes insulíndiques De fet, nombroses àrees protegides en l’àmbit geogràfic esmentat concerneixen tant el bioma monsònic com la selva plujosa Segons l’altitud, però també segons altres circumstàncies, aquests dos biomes se succeeixen en l’espai, de manera que un cert nombre de les grans àrees protegides del sud-est…
Vaiaku
Vila de l’illa de Fogafale, la més gran de l’atol de Funafuti, on hi ha la seu del govern i del Parlament de Tuvalu.
Sibutu Passage
Canal marí
Canal marí entre l’illa de Sibutu i les de Sanga Sanga, Simumul i Manuk (Filipines), que comunica la mar de Sulu amb la de Cèlebes.
Tobago
Illa
Illa de l’oceà Atlàntic, a les Petites Antilles, situada 32 km al NE de Trinitat, amb la qual forma l’estat de Trinitat i Tobago.
La capital és Scarborough Té una longitud de 40 km i 12 d’amplada màxima D’origen volcànic, la part nord és muntanyosa, amb la màxima altitud a 572 m El clima és equatorial, amb una pluviositat anual de 1 527 mm, i hiverns sotmesos a l’amenaça dels ciclons Produeix cacau, cafè, canya de sucre i tabac
Tenochtitlán

El Templo Mayor de Tenochtitlán
Andrea Stefanini (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga capital dels asteques, construïda (segle XIV) en una illa del llac Texcoco (avui dessecat), sobre les ruïnes de la qual hom bastí l’actual Mèxic.
Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli de Huitzilopochtli, com…
mar de Seram
Mar
Mar annexa a l’oceà Pacífic, a Insulíndia, Àsia del SE, entre l’illa d’Obi, al N, i les de Buru i Seram, al S.
illes Negres
Illa
Grup de dos illots del municipi de Sant Josep de sa Talaia entre les costes d’Eivissa i Formentera, a ponent de l’illa dels Penjats.
Tulum
Ciutat
Antiga ciutat maia, del període postclàssic (segles XII-XVI dC), situada a la costa de la península de Yucatán, al SW de l’illa de Cozumel.
S'alça sobre un penya-segat abrupte i és envoltada d’una forta muralla Hi és evident la influència tolteca, com a Chichén Itzá A l’època de la conquesta castellana encara era habitada
cap Canso
Cap
Cap de l’extrem nord-oriental de Nova Escòcia, Canadà, davant l’illa de Cap Bretó, de la qual és separada per l’estret de Canso.
Zona industrial i portuària
Cala Rajada
Cala Rajada
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli del municipi de Capdepera (Mallorca), a la costa oriental de l’illa, al SW de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Es formà durant el segle XIX a l’indret de can Climentó com a nucli pescador corall, palangre i esponges hi acudien temporalment pescadors de Valldemossa Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència L’afluència turística s’inicià ja el 1930 Actualment hi ha 60 establiments hotelers 5 468 places A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939